Tot és nombre
Tot són nombres
-
Ens veiem diferents perquè feia anys que no ens véiem. Has canviat, ens recriminem l'un a l'altre. Ens hem fet grans de cop. Ens recordàvem joves, els cabells llargs i foscos, l'ànima encara tendra. Ens ha passat allò tan paradoxal de sumar distància i temps, i obtenir el que ens separa de resultat. El contacte, primer intens i esperançat, es va desgastar; teníem altres temes i persones on invertir l'atenció. Vam fer camí, cada u un camí. I vam acabar restant paraules a les converses.
+
Evoquem amb enyorança temps enterrats. Mira que en fa d'anys i encara som capaços de sentir-nos les veus, més agudes i estridents, de reconstruir fets i situacions, de situar cares noms i malnoms, d'escarrufar-nos en notar com l'esperit adolescent reviscola i actualitza l'actitud que ja havíem gastat. Els hem posat llast i àncora per fixar-los ben al fons del racó de memòria on els guardem, els records plomats.
Evoquem amb enyorança temps enterrats. Mira que en fa d'anys i encara som capaços de sentir-nos les veus, més agudes i estridents, de reconstruir fets i situacions, de situar cares noms i malnoms, d'escarrufar-nos en notar com l'esperit adolescent reviscola i actualitza l'actitud que ja havíem gastat. Els hem posat llast i àncora per fixar-los ben al fons del racó de memòria on els guardem, els records plomats.
:
Hi
ha un moment que recordem de forma diferent. Hi som els dos. Fa fred, però jo
no el sento i tu sí. Em sembla que ets tu qui t'acostes i jo qui t'abraço. No
sé si em demanes caliu, però te n'ofereixo. T'acullo i temo que sentis al pit
els batecs del meu cor, bum-bum pic-pic, i em facin perdre el posat d'home segur que et fa sentir segura, d'amic que voldria però no pot, de tantes
coses que podrien ser i no seran (però aquestes coses no les sabrem fins més
endavant). Passaran els anys. I confondrem records amb somnis. No sabrem si hem
viscut el que hem somiat ni si hem somiat el que hem viscut.
·
Tu
ens recordes abraçats. I el fred. T'acostes perquè tens fred, perquè sents el
fred a dins, i perquè n'estàs farta que un vent esmolat et ciselli l'ànima i se
l'endugui en làmines tan fines que no en notes la pèrdua fins que l'erosió ha
vençut els límits de la realitat i la recompon bescanviant els fets que no es
recorden per ideals. Sents el cor, que et pica al pit, bum-bum pic-pic, i et
deixes acollir. Ara que has descobert el meu secret, em descobreixes el teu.
=
Compartim sentiments.
Sergi Espanya Verger
"Tot és nombre"
és el lema de l'escola pitagòrica, i expressa la idea que qualsevol element del cosmos es pot resumir en un nombre, una fórmula, una equació.
Repte
matemàtic, filològic, artístic i literari
1. Ordena els paràgrafs.
2. Assigna'ls un signe matemàtic: + - ∙ :
3. El final ha de ser el resultat (=).
4. I l’has de compondre, com a mínim, amb 10 dels elements que
segueixen:
1
conjunció copulativa.
2 verbs (2 formes simples o 1 de composta).
2 verbs (2 formes simples o 1 de composta).
3
signes [1 (.) 2 (,) i 3(...)].
4 noms (1 d’abstracte, 1 d’incomptable i 2 de comuns).
5
adjectius
1
d’absolut
no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu.
1 d’adverbial que expressa
algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que
modifica.
1 de
relació
que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica.
1 de determinatiu en gram.
tradicional, que aporta al substantiu una especificació de caràcter no
qualitatiu.
1 de
qualificatiu que expressa alguna qualitat del substantiu
amb què es relaciona i sovint en restringeix l’extensió.
5. Subratlla adverbis i encercla preposicions.
6. Tria la tipografia.
7. Pinta de color(s).
8. Titula’l.
9. Agafa el que necessitis.
10. Deixa el que et sobri.
Abans
de començar:
Tu
mateix/a
artificis
Aquesta és l'explicació d'un microconcepte usual però no per això més conegut. La caducitat dels nostres sentiments. Molt ben explicat, reitere!
ResponElimina