Caleig - Es Pou des Lleó (Fotografia - Verger)

Il·lustració - Dones

 

Vinyetes 5 - Il·lustració

 

Eros & Psique (literatura - mitologia)

Un mite d'amor com el d'Amor i Psique parla de la lluita entre el cor, la passió i la raó. Amor, o bé Eros, era el déu que feia enamorar i desenamorar, que jugava amb els sentiments dels homes i dels déus. I Psique, l'ànima, l'última cosa que abandonava el cos, abans de la mort.

El mite diu que hi havia una ciutat, on hi havia un rei i una reina que van tenir tres filles. Totes cridaven l'atenció per la seva bellesa, però la petita, Psique, era la més bonica de les tres. Ho era tant, que la deessa Venus es va posar gelosa perquè ella volia ser-ho més.

Venus va enviar el seu fill Eros, el déu de l'amor, a fer que la jove s'enamorés del ser més lleig i vil. Però Eros s'enamora bojament de la jove Psique i, per no desobeir la mare, ordeix un pla. El pare de Psique havia consultat un oracle que li havia indicat que portés la seva filla petita fins a una roca, on s'hauria de casar amb un monstre. Ella, amb una gran pena, és conduïda fins al lloc indicat i l'abandonen al mig d'una vall molt fonda, al costat d'un riu, on hi ha un palau preciós.

“El rapte de psique” de William Bouguereau (1895)

Les portes del palau s'obrien al seu pas, i unes veus misterioses que ella desconeixia la van guiar, li van donar de menjar, i després la van conduir fins al seu dormitori.

Quan dormia, va sentir que entrava el seu misteriós marit, que es va estirar al seu costat. Però no el va poder veure, no l'havia vist mai. Abans que sortís el sol, ell desapareixia. I així van estar durant un temps, durant el dia, ella estava sola, i de nit, apareixia el seu home, i s'estirava al seu costat i així era molt feliç, fins que un dia va començar a trobar a faltar la seva família i va demanar-li permís al marit per anar-los a veure.

Ell li ho va permetre, però amb una condició, que no fes cas als consells que li diguessin sobre intentar investigar qui era realment el seu marit, ja que això suposaria perdre'l per sempre. Psique referma el seu compromís de mantenir la identitat del seu marit en secret, però les seves germanes, enceses d'enveja perquè no són tan afortunades en els seus respectius matrimonis com la petita, l'enganyen amb rumors i xafarderies sobre l'autèntic aspecte del seu home. El dubte s'instal·la en Psique quan s'inventen que en realitat conviu amb un ésser monstruós i és per això mateix que no es mostra a la llum del dia ni es deixa veure. Les germanes li recomanen que aquella mateixa nit, quan ja dormi al seu costat, encengui una llàntia i comprovi qui és el pare de la criatura que creix en el seu si.

Esporuguida per aquelles històries, Psique espera que es faci de nit entre dubtes i indecisions. Finalment, però, segueix el consell de les germanes i encén una llàntia d'oli, l'apropa al llit i descobreix que qui hi jeu no és un monstre sinó Eros, el déu de l'Amor, un ésser extraordinàriament bell i formós. Embadalida, Psique ensopega i una mica d'oli cau sobre l'espatlla d'Eros i es desperta dels seu son plàcid. En veure que la seua esposa ha trencat la promesa feta, l'abandona.

Eros i Psique

Psique va començar la recerca del seu marit. Primer de tot, va anar al temple de la deessa Ceres, després a una arbreda de la deessa Juno, però ningú la va poder ajudar i de res li va serveix. Però li quedava una opció, que era recórrer a Venus. La mare del seu marit, però, no en va tenir mercè, sinó ben al contrari, encara furiosa perquè una simple mortal rivalitzi amb una deessa en bellesa, la posa a prova enviant-la al regne dels morts, on viu la deessa Prosèrpina, per tal de recuperar una caixa.

La va aconsellar com s'havia de comportar durant el viatge: havia de portar dos pastissos per tirar a la cara d'un gos de tres caps que vigilava el regne, portar dues monedes a la boca per facilitar-li el pas del riu que separava el regne dels vius del regne dels morts, i finalment, li va dir que no obrís la caixa que Prosèrpina li donés.

Psique va seguir les indicacions de Venus i va tornar sana i estàlvia, però un cop tornada al món dels vius, la curiositat la va fer caure en la temptació d'obrir la capsa, per curiositat, i en va sortir un somni mortal que la va adormir profundament per a l'eternitat, però Eros va ser a temps de socórrer-la. Va recollir el somni mortal que s'havia apoderat de Psique i el va tornar a guardar a la caixa. I Psique es va poder despertar.

El final del mite, diu que van viure feliçment junts tota l'eternitat. 

 -   ·    *       ¨      *       ..     *     ·   -

Psique, segons la mitologia grega, fou una princesa que per la seva bellesa extraordinària va provocar la gelosia d'Afrodita, amb la qual arribà a comparar-se. La deessa, enutjada, encomanà al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i més vil, però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia d'ésser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les indicacions de l'oracle, es presentà el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zèfir la va raptar per transportar-la a un palau solitari apartat de la resta del món. I allà el seu espòs desconegut la visitava a les fosques. Al cap d'un temps, encuriosida, volgué saber qui era aquell que tant l'estimava. Per això, preparà una llàntia per il·luminar l'estança quan ell s'adormís aquella nit i un punyal per si el seu espòs resultava ser un monstre, però, en fer-ho, no hi trobà cap monstre, sinó el més formós dels déus. Mentre la noia l'admirava, una gota d'oli calent de la llàntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i, adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més. Psique, desesperada, volgué reconciliar-se amb Afrodita, però la deessa només hi accediria si es posava al seu servei i era capaç de superar les proves més dures. Però Psique se'n sortia amb l'ajut dels animals.

Finalment, Afrodita l'envià a l'Hades a cercar la bellesa de Persèfone. També ho aconseguí, però quan en tornava amb una capseta sentí curiositat i l'obrí. Llavors, va caure profundament adormida, i allà hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb les seues fletxes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Zeus ho acceptà de grat.

El mite de Psique, d'elaboració tardana i molt influït per les religions místiques, simbolitza la superació de les proves i els patiments de l'ànima humana per aconseguir la immortalitat.

- . * . - . * . - . * . -

 

Segons la mitologia grega Psique era una jove, mortal i preciosa, filla menor del rei d’Anatòlia. Era tan bella que no tothom era digne d’obtenir la mà d’aquesta noia i els habitants del poble van deixar de costat a la dea Afrodita per admirar-la.

 La divinitat, gelosa i rabiada va enviar al seu fill Eros (també conegut com a Cupido), déu de l’amor, perquè amb una fletxa vella i enrovinada s’enamorés del ser més lleig que existís. Per sort o per desgràcia, Eros es va ferir a si mateix i automàticament va quedar bojament enamorat de la princesa d’Anatòlia.

Per altra banda el rei va consultar l’Oracle de Delfos perquè veia que la seva filla no es comprometia amb ningú i aquest li va ordenar a portar la Psique a un turó amb roques on allà  l’alliberaria un ser temut pel mateix Zeus. Així va ser,  Psique sola i adormida entre rocs va ser traslladada per una magnífica i dolça brisa que la va portar a un camp. En despertar, es va adonar que estava en un palau on gaudia de bons aliments, vestits i joies, però havia d’esperar a què arribés la nit per saber qui era l’home que li donava tantes atencions. A mitjanit, la filla del rei d’Anatòlia dormia plàcidament al llit i l’enamorat va aconseguir que ella l’estimés sent amable i atent, ell la tractaria com una reina però a canvi mai podria veure el seu rostre.

 No tot van ser flors i violes, ja que les germanes de Psique envejoses de la seva vida feliç, li van fer despertar un munt d’intrigues sobre l’anonimat del seu marit. Les familiars li van dir que a la nit tingués a mà un ganivet i un llum per matar-lo, ja que segurament seria un ésser un monstruós, la causa de voler conservar el seu rostre cobert. Psique, convençuda, va esperar a què l’espòs s’adormís i amb el llum va descobrir la intrigant cara. Era Eros, l’home més bell que havia conegut. El déu de l’amor, enganyat, se’n va anar decebut i va deixar a la muller sola i enamorada. Com bé diu el refrany: La curiositat va matar el gat.

El penediment de Psique la va dur al temple d’Afrodita, mare d’Eros, a demanar-li ajuda. La gran dea li va posar tres proves que va superar perfectament però la quarta prova va tocar el punt dèbil de Psique, la curiositat. Afrodita li va encarregar que anés al regne dels morts a veure a la dea Persèfone per poder obtenir l’essència de la immortalitat. Persèfone li va donar l’essència en una petita capsa d’or amb la condició que no podia ser oberta. La bella filla del rei d’Anatòlia va caure en la temptació, va obrir la caixa daurada i es va adormir profundament.

Finalment, Eros o bé Cupido,  amb una fletxa de les seves va despertar a Psique perquè li va demostrar valentia i un amor incondicional amb les proves realitzades. A més, Eros va demanar al gran déu Zeus el desig de viure junts per sempre més a l’Olimp.

Vist a:

Clàssics a la romana - Mite d'Amor i Psique 



Wikipedia - Psique (mitologia) 

XTEC.CAT - El fil del mite (Eros i Psique)