Primavera d'hivern

     Et despulles les mans i m'ensenyes el dits, sense anells i fins, amb el rovell dels capcirons d'un rosa tremolor, d'una gota d'aigua que els núvols han penjat als filsferros de l'estenedor: titil·la primer i es deixa caure després.

     Plouen lletres, es fan bassals on s'ofeguen els paràgrafs i corren avall, en torrent, oracions compostes que s'escolen per les clavegueres. Renaixen les rieres, adormides a l'estiu, baixen somnolentes perquè encara no s'han deixondit.

Sergi Espanya Verger

Paraules que no voldria oblidar per teixir consignes que convé recordar

(Adaptació fragmentada d'una conversa a l'estiu del meu poble)

-Encara fumes plegaets?
-Sí, però ara no puc perquè fa dies que em note el pit carregat.
-Ton tio Cento tamé en fuma d'ixe.
-I el tio Caisco, te'n recordes, que fumava caliquenyes?
-De Navarrés.
-A Eivissa fan tabac de pota, o en feien. Em pareix que s'ha arribat a perdre, però antigament n'hi havia molts que fumaven el "seu" tabac.
-Per allà per la Canal, fa anys, no necessitaven estancs.
-Fes-t'ho tu mateix, diuen encara els anarquistes.

 Sergi Espanya Verger

Capfico

CAPFICO
Acte de capficar dins l'aigua (Mallorca).
    Fon.: сapfíko (Palma); kapfíku (Sóller).
    Etim.: derivat postverbal de capficar.
Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover-Moll)

     Des del mirador de l'altra banda d'"Allà dins" de Sa Cala de Sant Vicent, amb ulls de llargavista, veig la cova oberta als peus d'un penya-segat entre Cala Boix i s'Aigua Blanca. La veig de prop, més clara i detallada, sense el baf difusor de la distància, a l'abast de cadascun dels sentits; i em deixo arrossegar endins.

     Perdut en la foscor, sento les ones empeses pel vent que xoquen contra les roques i s'esmunyen, natura d'anguila, entre clevills i forats. Un pas més endavant la cova fa l'eixample. Una volta de paladar al cel i un cercle irregular a terra inundat d'un blau lluent. Travessada per les sagetes del sol, l'aigua perd la vegonya i es despulla per mostrar-me el que amaga al fons.

   

     M'hi fico de cap.

Sergi Espanya Verger