Alejandro Amenábar - D'acord (cinema - curtmetratge)

Samsa a la platja (literatura - conte)

 

a Haruki Murakami, pel freejazz dels finals

Quan hi ha arribat a mig matí no hi havia gairebé ningú, però ara és plena a vessar de molèsties que li impedeixen concentrar-se en la lectura: xiscladissa de nens que corren amunt i avall, xerrameca de xafarderes prenent el sol amb el banyador mig abaixat i piloteig de pales que piquen amb força i criden alt cada cop guanyador. Alça la vista i mira al voltant fins que es fixa més enllà de les noses, just a l'altra banda del roquissar que delimita la platja d'arena, on comença el codolar. No s'hi veu cap persona, de manera que decideix recuperar la tranquil·litat seguint la línia de la platja caminant descalç.

Hi deixa el para-sol deplegat i la tovallola estesa, i s'endú a l'espatlla la motxilla amb una ampolla d'aigua, i el llibre, la cartera i el telèfon mòbil protegits de la humitat per una funda plàstica impermeable que va comprar a l'aeroport només desembarcar. Quan arriba a les roques no troba com poder passar a l'altra banda. Des de la llunyania, aquell mur de pedra es veia diferent, d'una grandària més assequible i d'una altura menys inaccessible, però ara que hi és davant, veu impossible poder-lo escalar. 

Seu a terra i va fent glops d'aigua mentre descansa i es recupera. El sol, en aquesta hora, pega de ple, i no hi ha cap ombra on refugiar-se. S'aixeca i camina fins a la vora del mar. Hi fica els peus. Enfonsa els dits en les pedres menudes de la riba fins que la següent onada els torna a destapar. Continua endavant, i quan el nivell de l'aigua és a punt d'arribar-li al melic, fa un salt per ficar-se sencer de cap. Braceja i mou les cames ràpid. De tant en tant, treu el cap i obre la boca per respirar. Neda fins que supera la barrera de roques i torna a terra per estirar-se sobre el còdols.

Es lleva la motxilla. Obre el tancament de la funda estanca per agafar el llibre, que està sec, com tota la resta. Busca la punta doblegada de la pàgina que li serveix de senyal quan no té res més a mà i les cobertes no disposen de solapes que puguin servir de punt de lectura. Llegeix el primer paràgraf i enllaça els fets de la història que recordava. El relat avança àgil. Després de la introducció en el lloc i el temps de l'acció, el narrador s'ocupa de presentar els personatges, i ho fa amb l'habilitat dels bons observadors, descrivint qui, què i com són a partir dels seus fets i actes, prescindint de la subjectivitat de l'adjectivació directa, per permetre al lector el valor del judici que en vulgui fer. 

La protagonista, una dona que volta la trentena, intel·ligent i bonica, espigada i esvelta, riallera i confiada, descobreix, d'una forma casual i ridícula, que el marit l'enganya, la qual cosa provoca un daltabaix en la seua vida. Quan els veu als dos sortir abraçats d'un hotel barat, com se somriuen als ulls i com s'agafen de les mans per fer-se un petó de comiat, i la manera de caminar cada u cap al seu cotxe amb cara d'encantats, sap que són feliços i que s'han enamorat. A ella no la coneix de res, però és guapa. A ell, com si no el conegués. S'enfada molt, però aconsegueix controlar la ira i s'empassa els insults per abocar-li'ls després. 

Camina de pressa, al ritme dels pensaments, que l'atabalen omplint-li el cap de retalls i flaixos del passat en ràfegues que se succeeixen sense descans. Maleeix cada record plaent. Els bescanvia per la confiança traïda, la vergonya de l'engany, la mentida podrida de la seua boca cada cop que li deia t'estimo. Tants anys de vida en comú, els del matrimoni i els del festeig. I els projectes, la il·lusió pel futur. Tot per a res.

Quan arriba a casa encara no hi ha tornat. En recorre cada estança perquè, tot i que se sent esgotada, no pot estar quieta ni seure per reposar. A la cuina, trenca un parell de plats contra la pica en un moment de ràbia sobtada que la sorprèn, perquè no es creia capaç d'un acte violent, però continua trencant-ne més, i després uns quants gots, fins que troba les copes bones que treuen per a les ocasions i es desfoga del tot. Llavors, més calmada, pensa què fer. Si li ho ha de dir quan arribi, enfrontar-s'hi, rebotre-li la veritat a la cara i rebre'n excuses, justificacions que seran injustificables perquè sap perfectament el que ha vist. O potser callar i engolir el mal tràngol sola i acostumar-s'hi.

Després de rumiar-s'ho una estona, decideix esperar. Consultarà els dubtes als amics íntims, de qui rebrà el consol però cap explicació que la faci començar a veure clara quina és la sortida bona de la situació en què es troba. Després parlarà amb el germà gran i amb la mare, perquè sempre l'han sabuda aconsellar, i els dos coincidiran a recomanar-li que se'n separi i comenci de nou, que encara està en l'edat de poder refer-se'n, però no la convenceran i els dubtes persistiran. Finalment, per indicació de l'àvia, visitarà una vella amiga seua que li llegirà les línies de les mans. Li recordarà el passat i li descobrirà el futur. I li indicarà cada pas que haurà de fer per arribar a temps al destí.

Una gavina el sobrevola, en caiguda rasant fins a entrada de mar, on es pon i llisca la superfície enduta pel corrent, sobre el bressol de les onades que arriben rendides a morir contra els còdols. Replega les ales sobre el cos, estira el coll i el bec en alt, i el mira de gairó, amb un ull sol. Li fa perdre la línia, alçar els ulls i mirar endavant. L'observa fins que es fixa en una embarcació, blanca i de vela, que navega seguint la ratlla de l'horitzó. Fent ziga-zaga per aprofitar el fil de vent que l'impulsa, gira en perpendicular i encara la platja. No atura fins que embarranca amb una sotragada violenta en xocar contra el fons de pedres. En baixa una dona, que sembla no haver-se fet mal, perquè camina decidida, convençuda de cada pas, fins que se li planta davant. És esvelta i espigada, i deu tenir una trentena d'anys.

Harmoniaduuhac

iDiots (curtmetratge - animació)

Frida Kahlo (frases cèlebres)

 

Saskia Schnell (art - Il·lustració)

http://www.saskiaschnell.com/

The Baldies (skinhead antifa)

The Baldies (Minneapolis) were the world’s first anti-racist skinhead crew, predating SHARP.  They successfully waged a campaign to drive a local neo-Nazi gang off the streets and were founding members of The Syndicate, an inter-city coalition of anti-racist crews throughout the midwest United States.

ABRIL 74 (música - cançó d'autor)

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Maria del Mar Bonet - Alenar (música - cançó d'autor)

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.
Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.
Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

Fills de Lluna

a  les Àngels Rebels

En els somnis en color en què vivim nus, on la Lluna sempre és plena i el llast de les convencions buit, qui ens custodia el son ens desvetlla, a hora de mitjanit, l'anhel que ocultem més endins, en secret a l'entranya, però present com una dèria que ocupa l'atenció sencera del pensament també adormit.

-Només un desig -ens adverteix de bestreta mentre ens acarona les galtes enrojolades amb un borrissol de vergonya. Al mig del pit, l'esperança viva sota la cendra reposada d'un foc intern amb el cor en brasa de forja roent, creixent.

-Crema els límits que ens impedeixen ser eterns -confessem a l'unison mentre li allisem les ales d'àngel decès.

Remunta les altures i s'allunya al vol. Arriba a les estreles per cercar la nostra. La troba perduda entre constel·lacions. La despenja d'un cop perquè corri en òrbita fugaç i un traç de llum travessa el cel en fogonada intensa que dura un instant, el temps que necessitem per repetir desperts el mateix desig d'eternitat.

Harmoniaduuhac

Pedra-Paper-Tisores (literatura - microconte)

Cada dia serà una tria parada al llarg i l'ample d'una cruïlla sense fi. T'hi acostumaràs per hàbit i acabaràs tractant els errors com un mal quotidià que forma part a la innata de la nostra humanitat. Llavors, creixeràs a consciència i res no et sorprendrà. Resolts tots els dubtes, viuràs en la certesa absoluta del que has après i ja saps, com l'ignorant que es veu savi. Més endavant, quan la confiança et veli la mirada escèptica, et desprendràs de la cautela, oblidaràs les prevencions i abandonaràs la guàrdia en suspens un moment en què el vent i la sort et correran de cara a la felicitat. Creuràs que n'hi ha prou mantenint l'alerta mirant enrere de reüll per no caure mai, mercès a l'experiència guardada i al regust passat que deixa fix als plecs de la memòria. Aquesta vegada sí, l'ensopegada serà brutal per inesperada, tan forta i de cop que aprendràs una segona versió del fracàs, farcit de matisos dolorosos més intensos i incisius que els primaris, tot pel contrast amb el benestar d'on venies directe, content i despreocupat, lluint al sol l'esperança sencera, al descobert i fora la cuirassa, sense parar esment al pas amb què rebentaràs de ple i per fi sabent-la amb temps i veient-la venir a distància. És la vida que espera als arrugats amb l'actitud plana i l'ànima planxada, sense estrenar. Quan això passa, és el moment de renàixer per ser original. 

Harmoniaduuhac

The Hillbilly Moon Explosion - My Love For Evermore (música - hillbilly)

I'd like to pack this in

And take you to the stars

We'll eat in fancy restaurants

And drive in fancy cars

We've tried our luck, we made a buck

So lean back have some fun

Oh yes my love

But first just this last one

We stood on these cliffs on a starless night

I held your hand in mine

So stand by me with all your heart

I'll need you by my side

Oh the river is cold and black

And the bottom is a long way down

Another one going underground

Why can't we cut the ropes

And let that poor fool go

Don't you go getting weak on me

Not when I need you so

We stood on these cliffs on a starless night

I held your hand in mine

So stand by me with all your heart

I'll need you by my side

Don't lose your step

Now we're almost there

Go wash your face and comb your hair

So trust me now, believe in me

Forever more your love you have pledged to me

We stood on these cliffs on a starless night

I held your hand in mine

So stand by me with all your heart

I'll need you by my side

We'll stay at home and call this day our own

Listen to a record, watch a candle burn

I'm feeling kinda drowsy

There's blood on the floor

When I'm gone you still will have

My love for evermore

My love for evermore

My love for evermore