Mentre les compta, fa una pila amb les monedes que li queden. A mesura que se les treu de les butxaques les apila sobre el taulell: una, dues, tres, quatre... El cambrer, des de l'altra banda, el mira sense dir res. El bar és gairebé buit, però els treballadors de les oficines dels voltants només tardaran un quart a començar a arribar amb ganes d'apagar la set que els provoca la jornada laboral. Viuen presos de 8 a 5, i cada dia han de tornar a casa ja de nit, de manera que la majoria, en fitxar, se senten alliberats i surten en colla directes al primer bar, en cada cantonada n'hi ha un parell, són tots iguals, i es paga el mateix preu per aconseguir el mateix estat. Durant una hora o dues es descarreguen de preocupacions, horaris i objectius. Beuen i fumen perquè senten que s'ho mereixen.
No li basten per fer-ne la darrera. Estossega tractant de no fer-se notar, com qui es disculpa a si mateix per no haver calculat bé. Es remou sobre el tamboret, que en seure ha soltat tot l'aire i per l'aspecte vell i merdós, amb la pell esquarterada i resseca, sembla que qualsevol dia hagi de dir prou i rebentar. Posa els peus a terra i es revincla cap a endavant per aixecar-se, però tot seguit decideix fer marxa enrere i tornar a descarregar el pes sobre el tamboret. En té moltes ganes, de fer la darrera. Només hauria de parlar amb el cambrer per exposar-li clarament el cas, potser d'aquesta manera aconseguirà convèncer-lo que demà a primera hora hi passarà i li podrà pagar el que li deixi a deure aquesta nit. Segur que entén la situació. Ha tingut un dia de gos. És tan fàcil com explicar-li la veritat.
Aquest matí s'ha llevat d'hora perquè havia de treure el gos a passejar. Ha voltat per darrere de l'edifici i ha caminat fins a una petita pineda que hi ha cent metres més endavant. Ha recollit els excrements de Blacky amb una bossa de plàstic negra i l'ha llençada en una paperera. En tornar a casa ha desdejunat en deu minuts i s'ha dutxat i s'ha vestit només en cinc. Abans de sortir de casa ha omplert els plats de menjar i d'aigua del gos i li ha dit adéu amb una carícia que li ha recorregut el llom del cap a la cua. Ha decidit que li convenia caminar perquè fa bon dia. Disposa de matí i tarda sencers, de manera que anirà fins al centre i mirarà de distreure's.
Mentre repassa mentalment el dia passat que ha configurat el seu present actual, al bar comença a arribar gent. Fa només cinc minuts que la jornada laboral ha baixat persianes i tancat caixes i l'establiment ja és gairebé ple de gent amb una copa en una mà i un cigarret a l'altra, parlant animadament i amb les corbates fluixes. Aprofiten el parèntesi entre la feina i la casa per oblidar-les totes dues repenjats al taulell d'un bar. Fa un gest amb la mà al cambrer, convençut que ja té el discurs preparat, però en aquell moment està ocupat servint martinis a una colla de secretàries assedegades i cridaneres. Ha d'esperar, i quan per fi se li acosta és per dir-li que ara mateix no el pot atendre, que esperi que el tema decaigui una mica i ja el servirà.
Redorda que quan s'ha cansat de recórrer carrers sense cap destí fix, ha volgut descansar, seure i beure per refrescar-se. Ha vist el bar des de l'altra banda del carrer. A fora hi posen unes poques taules a l'ombra i li ha semblat un bon lloc. Ha deixat passar tres cotxes abans de travessar. S'ha assegut i en un moment el cambrer ha sortit del local per atendre'l amb un tracte cordial. Ha dubtat uns segons què havia de demanar, fins que finalment s'ha decidit per una aigua tònica. Se l'ha beguda en dos glops. Estava realment assedegat. Tant, que n'ha hagut de demanar dues més. Només quan s'ha sentit rehidratat i fresc enmig d'un carrer que rep el sol com una bufetada sobre l'asfalt, li ha semblat adequat demanar per beure alguna cosa que realment li agradés.
Ara mira el rellotge. Totes les hores del dia i sense temps per descansar o menjar. La seva dedicació és completa. S'ha guanyat la darrera, per això encara no ha volgut anar-se'n. Es mereix un matalàs més flonjo, coixins suaus i aroma d'espígol als llençols, un últim glop somnolent, narcòtic de la consciència on reposar el cap i no pensar en res més, potser en el mareig, en les voltes que fa la realitat, en tot plegat. Cau del núvol quan el cambrer pica sobre el taulell amb una aigua tònica i un got del seu beuratge preferit. Brinda amb tots abans de sortir i s'acomiada de tothom fins demà a les 8.
.JPG)
