Lector insurgent

28 llibres gratuïts sobre vida senzilla i lluita social

insurgente.org

Okyrrd - For a Minor Reflection

Antifa Attitude - Russia

Los Fastidios
"Antifa Hooligans"

 

Negu Gorriak - Itxoiten

AMARI ITXOITEN, AITAK BESOETAN HAR NAZAN, ITXOITEN LEHEN ESKOLA EGUNARI, ITXOITEN DITIAK NOIZ HASIKO, ITXOITEN EXAMINARI, ITXOITEN LANA NOIZ LORTUKO, ITXOITEN NORBAITI, ITXOITEN ORGASMORA HELTZEKO, ITXOITEN BERAK NIRE DENBORAR BETE DEZAN, ITXOITEN HAURRA NOIZ JAIOKO, ITXOITEN UMEA NOIZ KOZKORTUKO, ITXOITEN BERA NIRE BILA NOIZ ETORRIKO, ITXOITEN SEME-ALABEN BISITALDIARI, ITXOITEN  LIBERAZIOARI, ITXOITEN.   ITXOITEN.  "ESPERANT" ESPERANT LA MAMA, ESPERANT QUE EL PAPA  M'AGAFI EN BRAÇOS, ESPERANT EL PRIMER DIA D'ESCOLA, ESPERANT QUE ELS PITS CREIXIN, ESPERANT L'EXAMEN, ESPERANT EL TREBALL, ESPERANT ALGÚ, ESPERANT A L'ORGASME, ESPERANT QUE ELL OMPLI EL MEU TEMPS, ESPERANT EL NEN, ESPERANT QUE EL NEN CREIXI, ESPERANT QUE ELL EM TORNI A BUSCAR, ESPERANT LA VISITA DELS FILLS, ESPERANT L'ALLIBERACIÓ,    ESPERANT.

Léolo. L'Avalée des avalés

Léolo - L'Avalée des avalés - (escena llibre)

Plaer a terminis

Per començar

Sóc un desastre i ho sé. Torno a fer tard tot i que m'he llevat prest. Quan hi arribo, he de tocar a la porta i demanar permís per entrar. M'invento una excusa que em serveix de disculpa. Mentre vaig a seure al meu lloc tothom em mira en silenci. Puc sentir les seves mirades clavades al cul.

M'ha costat més de mitja hora decidir-me, he hagut de regirar l'armari de dalt a baix, l'habitació ha quedat feta un desastre i m'he empassat amb indiferència fingida les cares que han posat el papà i la mamà en veure'm, però no em resigno i rebo la primavera en faldilla curta.

"Les notes de color destaquen sobre els fons grisos i el perfil en ressalta la presència, i si és negre els intensifica, els dota de volum, llavors se'n pot arribar a notar la consistència. "

Mentre parla, es mou d'un costat a un altre i gesticula amb els braços, dibuixa formes en l'aire i ens les hem d'imaginar. Du texans de camal estret foscos i samarreta vermella. No acabo d'entendre'l, però m'agrada seguir les seues explicacions amb atenció. La passió que li posa al que diu em provoca un efecte gairebé hipnòtic.

 

seguici

Faig una ullada al meu voltant. La major part de l'auditori continua endormiscat. Em fixo en Carapeix, que dorm amb la boca oberta. Ha deixat reposar un segon el cap sobre la motxilla i s'ha quedat torrat. I en el pervertit d'en Marc, que encara em mira. El seu desig és tan viu que sento la seua mirada com una carícia que em ressegueix les cames des de la puntera de les botes fins al límit de la faldilla.

M'agraden totes, l'he sentit dir quan fa rotllana amb els amics i parlen de noies. Es fan els valents, vantant-se de fantasies que expliquen com si fossin fets consumats, però tothom sap que només són fanfarronades. Estic convençuda que el dia que una noia se'ls planti al davant es cagaran a les calces i sortiran corrents.

"Combinar diferents tons d'un mateix color, dels més foscos als més clars, és una bona manera de crear la sensació de profunditat. Així com en la música els silencis o en la literatura les pauses, els..."

Sona la sirena i m'aixeco automàticament, sense temps de pensar. Actuo obligada per l'instint. El desig exhibicionista em fa perdre la prudència. M'alliso la roba passant-hi el palmell pla i d'un cop de cap em col·loco els cabells. Avanço fent esses entre taules i cadires fins a la porta. Sóc la primera de sortir. Tothom em mira el cul.

d'una banda

Em llevo les braguetes tancada al lavabo. Les fico dins de la bossa de l'esmorzar i li faig dos nusos rabiosos. Ho amago tot al fons de la motxilla. Tanco la cremallera de la motxilla i l'ensumo com un ca per comprovar si encara se'n sent l'olor. Obro la porta d'una puntada. Surto a passejar. Baixo les escales saltant esglaons perquè les vores de la faldilla es despleguin i volin. Necessito que em toquin el sol i l'aire, però no sento cap dels dos, només sento que camino més lleugera.

Vaig a veure les amigues. Sempre seiem al nostre banc. Nosaltres no ho hem dit mai, però tothom dóna per fet que és el nostre. Parlem de llibres i de pel·lícules, dels companys, dels de casa, de com va vestit avui el de Dibuix, del temps que fa i que ens agrada el sol però no quan fa massa vent, com el dels darrers dies. Torna a sonar la sirena. Ens aixequem i ens diem adéu. Ningú no s'ha fixat en la taca humida que he deixat a la fusta del seient del banc. Només de pensar-hi m'ha tornat a passar.

No m'hi puc quedar. No així. Em sento bruta tot i que he tornat al lavabo i m'he netejat. Aquesta vegada en tenia els engonals xops, de flux calent. Penso la manera d'anar-me'n sense topar-me ningú. Espero en silenci que no se senti res. Obro la porta a poc a poc i surto. El passadís és buit i també les escales, que baixo gairebé de puntetes i arrambada a la paret, com algú que ha comés un crim i fuig. Travesso la porta de sortida amb l'ai al cor, sense atrevir-me a mirar endarrere, esperant un crit que m'obligui a aturar-me, recular, justificar-me i avergonyir-me.

de l'altra

Aprofito que he acabat de revisar unes làmines per fer un descans. De sobte sento l'ambient carregat, com si l'atmosfera concentrada entre les quatre parets del despatx em pesés al cap i a les espatlles. Necessito aire net, però en realitat només penso en fumar.

Abans de sortir m'asseguro que duc el tabac i l'encenedor i em poso la jaqueta. Fa sol, però el vent no para des de fa dies. La primavera ha començat complint fil per randa el que se n'espera: temps variable, sol i núvols barallant-se a intervals i ruixats curts que només banyen els carrers fins que el vent els eixuga.

M'entretinc un parell de minuts parlant amb un company que m'he trobat a la cafeteria (quan fumo m'agrada prendre cafè). M'explica que fa dies que se sent abatut, com si el cos no li respongués. El cambrer, que segueix la conversa des de l'altra banda del taulell, li recomana algun complex multivitamínic, però el que necessita el meu company és deixar de pensar per poder descansar.

Mentre passejo carrer amunt i avall, entre pipada al cigarret i glop de cafè, xiulo. M'he hagut de cordar la jaqueta botó a botó perquè l'aire fresc traspassa el cotó de la samarreta. El vent s'endú el fum abans que me'l pugui engolir. No sé per què fumo, em pregunto mentre busco recer per tornar a encendre el cigarret. Mig amagat rere una soca, la veig sortir.

ensems

La voluntat d'ignorar qui em crida em dura un segon, pas i mig, i m'aturo però no em giro. Li conec la veu, però no he pogut captar d'on ve. Miro als costats, encara sense atrevir-me a moure'm. Repeteix el meu nom, aquesta vegada més fort, com si dubtés si el sentiré o no, i de cua d'ull percebo una figura que surt de darrere d'un arbre. Moguda per l'instint, faig un salt a un costat.

Es disculpa per haver-me espantat. Només tractava d'arrecerar-se del vent per poder encendre's el cigarret. El vent bufa com arremolinat i no se'n pot preveure la direcció. No tenia cap intenció de sobresaltar-me, però veure'm sortir a aquella hora li ha semblat estrany. Només es vol assegurar que no em passa res de dolent.

No em pregunta si estic bé o què passa que me'n vaig tant d'hora. Tot i que m'esforço a mantenir-me serena perquè no noti res, em mira com qui espera una explicació raonada. Però no se m'ocorre cap excusa passadora. Només aconsegueixo dir de manera entretallada i gairebé xiuxiuejant que me n'he d'anar.

Em sembla que somriu per evitar que se li escapi una rialla. Abans de mirar-me fixament, acluca els ulls, com si ajustés l'objectiu. La seua mirada em traspassa i es perd en algun punt allunyat dels dos. M'imagino què pensa. Si és que dubta mentre sospesa una a una totes les possibilitats abans de decidir-se. No goso moure ni un múscul. No fins que amb un gest de la mà em dóna a entendre que me'n puc anar.

Sergi Espanya Verger

Band of Horses - The Funeral

The Funeral

I'm coming up only to hold you under
And coming up only to show you wrong
And to know you is hard; we wonder...
To know you all wrong; we warn.

Ooooooooh Oooooooooh
Ooooooooh Oooooooooh

Really too late to call,
So we wait for; morning to wake you
Is all we got
To know me as hardly golden
Is to know me all wrong, they warn.

At every occasion, I'll be ready for the funeral
At every occasion, once more, it's called the funeral
At every occasion, oh, I'm ready for the funeral
At every occasion, oh, one billion day funeral

I'm coming up only to show you down for
And coming up only to show you wrong.

To the outside: the dead leaves lay on the lawn
For they don't have trees to hang their own.

Ooooooooh Oooooooooh
Ooooooooh Oooooooooh

At every occasion
I'll be ready for the funeral
At every occasion once more
It's called the funeral
At every occasion
Oh, I'm ready for the funeral
Every occasion
Of one billion day funeral

-Band of Horses-

Cinema Paradiso

(escena final)

Jefferson Airplane - White Rabbit

Louis Armstrong - Over the Rainbow

Hàbit lector

JR Mora

 

 

Distopia

 

Literatura eròtica

 Tirant lo Blanc
Cap. CCXXXI

Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida

-Temor de restar ab tal vergonya me tol de guanyar paraís en aquest món e repós en l´altre, emperò diré lo que em par, que en temps d'adversitat los parents e amics tomen enemics. E lo meu ignocent desig no és pus sinó ab amor fer serveis en aquella de qui sò e seré tant com la vida m'acompanyarà, e ab aquest article de fe vuil viure e morir. E si la tua voluntat ab lo meu desig eren concordes, molt ne seria la mia ànima aconsolada. Totes les coses qui es representen a la mia vista, no és pus sinó temor de vergonya, e és nit escura, car no puc veure lo que desitge; per fe hauré a creure que sa majestat sia . En aquest cas jo em despulle la temor e vergonya, e abrigue'm d'amor e pietat, per què us prec que anem sens pus tardar, e veja jo aquest cos glorificas: puix llum no hi ha, ab los ulls de la pensa lo veuré.

-Puix ab tants ginys vos he portat -dix Plaerdemavida en defensa de ma honor, e delit e profit vostre, restau per aquell qui sou.

E soltà’l de la mà. Com Tirant se véu que Plaerdemavida l'havia deixat, e no sabia on era perquè llum en tota la cambra no havia, e així lo féu estar per espai de mitja hora en camisa e descalç: e tan baix com podia la cridava, e ella lo sentia molt bé e respondre no li volia. Com Plaerdemavida véu que prou l'havia fet refredar, pres-li'n gran pietat, acostà's a ell e dix-li:

-Així castiga hom los qui són poc enamorats! ¿Com podeu vós pensar que dona ni donzella li puga desplaure, vulla's sia de gran o de poca condició, que no sia tostemps desitjosa que sia amada? E aquell qui més vies honestes, ço és secretes, de nit o de dia, per finestra, porta o terrat, hi porà entrar, aquell elles lo tenen per millor. ¡Força que em desplauria a mi que Hipòlit fes semblant! Que, d'una amor que ara li porte, llavors li'n portaria quaranta. E si estar no volia segura, no em desplauria que em prengués per los cabells, e per força o per grat, rossegant-me per la cambra, me fes callar e fer tot lo que ell volgués. E molt lo n'estimaria més que jo conegués que és home e que no fes així com vós die, que no la voldríeu per res descomplaure. E en altres coses la deveu vós honrar, amar e servir; mas, que siau ab ella en una cambra a soles, no li guardeu cortesia en semblant acte. ¿No sabeu vós, com diu lo psalmista, manus autem? És la glosa: si adquerir voleu dona o donzella no vullau vergonya ni temor haver; e si ho feu , no us tendran per millor.

-Per la mia fe - dix Tirant-, donzella, vós m'haveu dada més notícia de mos defalts que no ha fet jamés negun confessor per gran mestre en teologia que fos! Prec-vos que em porteu prestament al llit de ma senyora.

Plaerdemavida lo hi portà e féu-lo gitar al costat de la Princesa. E les posts del llit no aplegaven a la paret envers lo cap del llit. Com Tirant se fon gitat, dix la donzella que estigués segur e no es mogués fins a tant que ella lo hi digués. E ella se posà al cap del llit estant de peus, e lo seu cap posà entre Tirant e la Princesa, e ella tenia la cara devers la Princesa; e per ço que les mànegues de la camisa l'empedien, despullà-les, e pres la mà de Tirant e posà-la sobre los pits de la Princesa, e aquell tocà-li les mamelles, lo ventre e d'alli avall. La Princesa despertá's e dix:

-Val-me Déu, i com est feixuga! Mirau si em pot deixar dormir.

Dix Plaerdemavida tenint lo cap sobre lo coixí:

-Oh com sou donzella de mal comport! Eixiu ara del bany e teniu les carns llises e gentils: prenc gran delit en tocar-les.

-Toca on te vulles -dix la Princesa-, e no poses la mà tan avall com fas.

-Dormiu e fareu bé, e deixau-me tocar aquest cos que meu és -dix Plaerdemavida-, que jo só ací en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant, e on est tu? Que si tenies la má lla on jo la tinc, e com series content!

E Tirant tenia la mà sobre lo ventre de la Princesa, e Plaerdemavida tenia la sua má sobre lo cap de Tirant, e com ella coneixia que la Princesa s'adormia, fluixava la má e llavors Tirant tocava a son plaer; e com ella despertar-se volia, estrenyia lo cap a Tirant i ell estava segur. En aquest deport estigueren per mes espai d'una hora, i ell tostemps tocant-la.

Com Plaerdemavida conegué que ella molt bé dormia, afluixá del tot la má a Tirant, i ell volgué temptar de paciencia de voler dar fi a son desig, e la Princesa se comenga a despertar, e mig adormida dix:

-Que, mala ventura, fas? No em pots lleixar dormir? ¿Est tornada folla, que vols temptar lo que és contra ta natura?

E no hagué molt estat, que ella conegué que era més que dona, e no ho volgué consentir e començá a donar grans crits. E Plaerdemavida tancava-li la boca, e dix-li a l'orella perqué neguna de les altres donzelles no ho oïssen:

-Callau, senyora, e no vullau difamar la vostra persona: he gran dubte que no ho senta la senyora Emperadriu; callau, que aquest és lo vostre cavaller, qui per vós se deixará morir.

-Oh!, maleita sies tu -dix la Princesa-, ¡e no has haguda temor de mi ni vergonya del món! ¡Sens jo saber res, m'has posada en tan gran treball e difamació!

-Ja, senyora, lo mal fet és -dix Plaerdemavida-; dau remei a vós e a mi: e par-me que lo callar es lo mes segur e lo que mes pot valer en aquests afers.

E Tirant ab baixa veu la suplicava tant com millor podia. Ella, veent-se en tant estret pas, de l'una part la vencia amor, e de l'altra tenia temor, mas la temor excel-lia l'amor e deliberá de callar e no dir res.

Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser ab ella; pensá que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom callava, e la Princesa no deia res, sinó que es defenia ab paraules gracioses que la plasent batalla no vingués a fi.La Viuda s'assigué al llit e donà un gran crit e dix:

-I què és lo que teniu, filla?

Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia de l'Emperadriu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la qual trobaren molt bé tancada, e a grans crits demanaren llum. E en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres a Tirant per los cabells e apartà'l de lla on volguera finar sa vida e posà'l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia e donà-li una corda de cànem perqué s'acalàs dins l'hort, e d'allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveït perquè quan vingués, ans del dia, se'n fos pogut anar eixint per una altra porta.Mas tan gran fon l'avalot e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on ella havia pensat, e fon forçat que el tragués per lo terrat, e donà-li la corda llarga, i ella prestament se'n tornà, e tancà la finestra del retret e anà on era sa senyora.

E Tirant donà volta e lligà fort la corda, e ab la pressa que tenia per no ésser vist ni conegut no pensà la corda si bastava en terra; deixà's anar per la corda avall e fallia-se'n més de dotze alnes que no plegava en terra; fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos, e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama.

Deixem a Tirant, que està de llarg, gitat en terra, que no es pot moure.

Com Plaerdemavida se'n fon tornada, portaren la llum e totes entraren ab l'Emperadriu, i ella prestament li demanà quin avalot era estat aquell, per quina causa havia cridat.

-Senyora -dix la Princesa-, una gran rata saltà sobre lo meu llit e pujà'm sobre la cara, e espantà'm tan fort que haguí de cridar tan grans crits que fora estava de tot record; e ab l'ungla ha'm arrapada la cara, que si m'hagués encertat en l'ull, quant mal m'haguera fet!

E aquell arrap li havia fet Plaerdemavida com li tancava la boca perquè no cridàs.

L'Emperador se fon llevat, e ab l'espasa en la mà entrà per la cambra de la Princesa, e, sabuda la veritat de la rata, cercà totes les cambres.Emperò la donzella fon discreta: aprés que l'Emperadriu fon entrada e parlava ab sa filla, ella saltà en lo terrat e prestament llevà la corda e sentí plànyer a Tirant. Prestament presumí que era caigut, e no dix res e tomà-se'n dins la cambra. E havia tan gran remor per tot lo palau, d'aquells de la guàrdia e dels oficials de la casa, que açò era cosa de gran espant de veure ni de sentir, que si los turcs fossen entrats dins la ciutat no s'hi fera major fet. L'Emperador, qui era home molt sabut, pensà que açò no fos més que rata: fins dins los còfrens cercà, e totes les finestres féu obrir; e si la donzella un poc se fos tardada en llevar la corda, l'Emperador l'haguera trobada.

Lo Duc e la Duquessa, qui sabien en aquest fet, com sentiren la remor tan gran, pensaren que Tirant era estat sentit. Pensau lo cor del Duc quin devia estar, que ves a Tirant en tan gran congoixa ésser posat, car pensava que l'haguessen mort o apresonat; armà's prestament, que allí tenia les sues armes per ajudar a Tirant, e dient entre si:

-Hui perdré tota ma senyoria, puix Tirant és en tal punt.

-¿Què faré jo -dix la Duquessa-, que les mies mans no tenen forma per vestir-me la camisa?

Com lo Duc fon armat, ixqué de la sua cambra per veure açò què era e per saber on era Tirant; e anant trobà l'Emperador que se'n tornava a la sua cambra, e lo Duc li demanà:

-Què es açò, senyor? ¿Quina novitat tan gran es estada aquesta?

Respòs l'Emperador:

-Les folles de donzelles, qui de no res temoregen. Una rata, segons m'han recitat, es passada sobre la cara de ma filla e, segons ella diu, ha-li fet senyal en la galta. Tornau-vos-ne a dormir, que no us hi cal anar.

Lo Duc tornà-se'n a la sua cambra e recità-ho a la Duquessa, e prengueren los dos gran consolació com res de Tirant no era estat. Dix llavors lo Duc:

-Per nostra Dona, jo anava ab tal deliber, que si l'Emperador hagués pres a Tirant, que ab aquesta atxa jo haguera mort a l'Emperador e a tots los qui fossen de sa voluntat; e aprés, Tirant o jo fóra estat emperador.

-Però més val que així sia estat -dix la Duquessa.

Llevà's corrent e anà a la cambra de la Princesa. Com Plaerdemavida la véu dix-li:

-Senyora, jo us clam mercé que estigau ací e no consintau que negú diga mal de Tirant, e jo iré a veure qué fa.

Com fon sobre lo terrat, no gosava parlar per ço que no fos oïda de negú, e sentí que ell se planyia fort e deia en forma de semblants paraules.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

"Només cal haver sentit la carícia perfumada del codony, haver-ne tingut algun entre les mans i haver-lo mossegat, per evocar l'eròtica nuesa d'un bon cul"

Josep Piera. Estiu Grec

"Agafà la gosseta per les dues potes de darrera i la va penetrar violentament fins que el terrible grinyol de la bestiola es va fondre amb un panteix moribund"

Col.lectiu Ofèlia Dracs. Deu pometes té el pomer

 

"Golpeo violentamente con mi pie descalzo sus genitales y los aplasto con fuerza"

Mercedes Abad. Ligeros libertinajes sabáticos

"M'agrada imaginar-me els pits de la meva mare oferint-se'm"

M. Mercè Roca. Temporada baixa

"Gosadia de la meva mà
que per a tu inventa
jocs solitaris"

Carme Riera. Epitelis tendríssims

 

"Els músculs bulbocavernosos, situats entre l'escrot i l'anus, es contreien, redoblant la rigidesa del penis"

Quim Monzó. La magnitud de la tragèdia

 

"Si és lo que jo dic sempre: d'esta vida només t'enduràs la propina del vici"

Ferran Torrent. Gràcies per la propina

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

MOSTRES I BOTONS

"Bé li escombra les arenes
nostre vicari,
un hipòcrit e falsari
robador;
de santedat dóna color,
i, confessant,
los engonals, los va cercant
com un furó"

Anònim. Col.loqui de Dames.

"En es teu jardí, Marieta,
he plantat un pesolet d'olor,
i has quedat engolosinada
de sa llet des meu pixó"

Popular eivissenca

 

"¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?"

Francesc Vicent Garcia. Rector de Vallfogona.

Deu pometes té el pomer (1979) recuperà per a la literatura el llenguatge sexual del carrer. Almenys hi ha 49 sinònims de penis i 24 de vulva (sempre en desavantatge!). Aquí els teniu per si us fan falta.

PENIS: Polla, polo de maduixa, bracet de nadó, espasa, verga, pastanaga, albergínia, estri, fera, bengala, mangala, escarpra, fava, cua, bestioleta, homenet de l'entrecuix, joanet, penjoll, ocell, espàrrec, flabiol sense forats, estaca, artilugi, canvi de marxes, xoriguer, eina polifèmica, titola, xiulet, clarinet, fera engabiada, tranca, trombó de vares, cuca, màstil, torxa, biberó, semaler, fitora, cuc, muntanya, carall, tija, mànec, pelleringa, ximbomba, mànec de la cardància, llangonissa, farmacèutic, botifarra de Vic.

VULVA: Cony, fava, perrús, talpera, petxina, cau de la serp, foradet, cresta de l'alegria, cavitats naturals, esparreguera, forat de l'alegria, gruta, amagatall, porta, cau, rerabotiga, vulva, forn, selva exuberant, tofa, marduix, clòtxina, figa. 

 

Pixies - Where Is My Mind

Nirvana - Breed

Eivissa Nocturna

Eivissa Nocturna (TimeLapse)

Eivissa Nocturna 2 (TimeLapse)

The Doors - Break on Through

Marià Villangómez

 

 

Marià Villangómez - Poesia

 

 



Forward

 

 

 

 



Pearl Jam - Even Flow

 

Ovidi Montllor - La Samarreta

Radiohead - Creep

Creep

When you were here before
Couldn't look you in the eye
You're just like an angel
Your skin makes me cry
You float like a feather
In a beautiful world
I wish I was special
You're so fucking special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doing here?
I don't belong here

I don't care if it hurts
I want to have control
I want a perfect body
I want a perfect soul
I want you to notice when I'm not around
You're so fucking special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell I'm doing here?
I don't belong here

She's running out the door
She's running out
She runs runs runs runs
Runs

Whatever makes you happy
Whatever you want
You're so very special
I wish I was special

But I'm a creep
I'm a weirdo
What the hell am I doing here?
I don't belong here
I don't belong here

  -Radiohead-

Recaure

Les addiccions són com les manies, defectes que només veuen els altres. El meu cas no és el pitjor, ni tan sols especial, però és l'únic que m'importa, o això m'han dit que he de pensar, que tot s'arregla però que no és cosa d'avui per demà, pim-pam i ja està, que segurament serà un procés llarg, amb diferents fases segons el grau de dependència.

Vaig començar, per comparació amb la majoria, tard, però hi vaig caure de ple. En un parell de mesos ja hi estava totalment enganxat. He viscut a l'infern set anys. Fa només tres mesos que ho he deixat. Acabo de començar la fase d'esperar amb ànsia la primera recaiguda.

Merles

L'experiència és un repelent contra el ridícul excel.lent. Per això mateix, perquè si em paro i m'ho penso, no ho faig, tiro pel dret, el camí desbrossat, i m'endinso en el passat per no haver d'enfrontar-me amb el que vindrà. Em prenc un antídot que sé que m'acabarà fent mal, com els errors que repetim amb gust: la recança amarga de cada recaiguda. Tornem a començar, tot i que el pensament, com el món, no ha parat en cap moment. 

Rodolem carena avall, seguim el pas de les mateixes òrbites cansats de tenir paciència. Girem al voltant de les mateixes obsessions, dels pardals que ens omplen el cap, de les idees recargolades que amaguem tancades i voldríem ofegar si no ens desvetllessin l'esperit rebel, l'ànima llibertària, l'inconscient exaltat, l'ànsia de començar-ho on ho havíem deixat, vora la mar, a recer d'una savina, estesos sobre l'arena fina, escoltant la remor de les onades, sentint l'oreig suau a la pell salabrosa.

Resposta al caos

Començo amb una derrota, incapaç de plantejar d'entrada l'interrogant important, el que necessita una resposta enrevessada. Que les circumstàncies decideixin per mi em fa sentir vulnerable. Actuo d'esma, sense interessar-me pel que faig o si ho vull. Una vegada més em quedo sense poder de decisió i tot ho deixo en mans d'un destí en què no crec. Que l'atzar et sigui favorable, diria Kavafis, i el viatge llarg i ple d'aventures. He arribat al límit del que puc tirar endavant amb el temps de què disposo, amb les forces que em queden, amb les ganes apagades, l'instint aixafat i el cos atordit. 

Escolto Transmission de Joy Division. Ballo sola amb els cascos posats. Segueixo el ritme amb els ulls tancats. Apujo el volum. Provo de perdre els sentits per no haver de sentir-ne cap, però no me'n surto i sento que se'm fon l'ànima, soterrada per milers de paraules eixordadores, d'obstacles insalvables, de tantes baules com és feta la cadena que em lliga i m'arrossega, que m'obliga a seguir els passos d'altri perduda en una espiral que em xucla i m'estira des de baix i cap a baix, com un mort ofegat del qual depén que l'embarcació aguanti l'oneig, sol contra l'assot del vent, o que es deixi perdre i se l'endugui el corrent que arriba des de més enllà de la línia que posa límit a cel i mar.

Sona Irresistible Force de Jane's Addiction. El temps s'atura i l'atmosfera perd consistència. Desaparec a l'abric d'una nit que només percebo retallada en el marc de la finestra. Penjada del llindar, miro fora. Escolto el vent, m'arriba l'olor del mar, amb la llum somorta de la lluna en tinc prou per resseguir una fina línia entre pins i mates de sotabosc. És el camí. Em despenjo, esmorteeixo el cop flexionant les cames així que els peus toquen terra. Camino fins arribar al terrat.

Descending Angel de Misfits m'acompanya. De mica en mica recupero l'actitud. La vista llarga i l'espai entre el temps em permeten eixamplar-me, fer una ullada allà dins, cap al buit, per sospesar com és de profund el mal, i de quina manera me'l puc guarir. M'aplico el remei necessari quan desplego les ales. Aquesta nit torno a guardar les portes de l'infern. Em crec el que sóc, que ho puc tot, que si em pressionen aguanto com una molla, però que després surto rebotada, com una bala. Em veig capaç de matar dracs, d'empaitar fantasmes i fer-los fugir, d'alliberar els somnis de monstres, d'empunyar l'espasa i de no embeinar-la per res, de lluitar fins que la victòria signifiqui el final. Un bon final.