14/9/14

L'estiu viu

A les ones t'hi acostumes, al seu soroll i al balanceig, al cap del temps ja no els sents. Celebrem la lluna plena amb música i beure de beach bar, estirats sobre gandules i amb jaqueta fina per si refresca després. Mentre afinen els instruments, conversem. Les copes són cares i l'alcohol para dolent. Així i tot en demanem dues més. Jo em mantinc fidel i segueixo amb el mateix, però tu tries canviar a alguna cosa que et faci sentir bé.  

Mires al voltant com si res t'importés, amb un reflex de rancor en la mirada. Fas més gestos i més descarats, gairebé abruptes, que criden l'atenció de la gent que es gira només per saber què passa. Si no passés res es moririen d'avorriment, de manera que tots contents, tu com a protagonista cercant amb els braços oberts l'oreig del mar i ells com a testimonis de la teua felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada