Els cossos estesos sobre les tovalloles desplegades sota els para-sols
plantats i a contrallum l'estampat de flors d'un tendal de vela en
tremol de flama per l'oreig marí en besar la tela. El refresc de l'aigua
salva de la calor que esclafa i ofega. S'esvaeix la xafogor de cop i de
bot en capfico, nets de suor, lliures de la nosa que fa tot quan
s'enfila amunt i s'aferra a dins.
Salt en estirada amb els braços en creu, pit inflat i panxa llisa contra la llenca de mar entre el tall vertical al marès que obre camí vers l'abisme de l'horitzó d'una piscina natural, d'extensió olímpica oficial en competicions internacionals, que s'allarga en punta oberta cara enllà assenyalant un illot com un botó, panxut i ovalat, on hi viu una espècie de sargantana amb la pell en verds i blaus més lluents del que sol ser habitual a causa del reflex de l'entorn marí aïllat que habita.
Nus d'or i escata, Tritons i Sirenes es capbussen fins als fons sorrals on arrela l'alga de vidriers, a mig camí entre la riba i les profunditats, on la llum encara arriba a travessar el nivell de l'aigua blanca de reflexos per il·luminar la posidònia escabellada, lliure sense pentinar al bressol dels corrents marins, que la fan ballar com el vent quan bufa sobre el forment dels prats, mentre estén vetes teixides en xarxa d'ull de teranyina amb el matís irisat del miralleig a raigs del sol de ple migdia.
Vidres trencats travessen l'aigua al ras en clapes moguts per l'oneig submarí, amb la intensitat de la llum i de l'estiu, en vol picat des del zènit seguint la línia perpendicular avall per esvair l'ombra i contrastar els colors de tot ésser viu, estès a terra o dins la mar, que desemboca oberta al límit del cel en calma sobre la superfície. Avall en l'interior, clapes en blanc de sorra a rodals i caramulls dispersos de roques amb esquerdes amb peixos de roca ficant-s'hi i sortint-ne, aleta avant aleta enrere, picant brots d'algues amb bombolles d'aire gastat que suren en l'aigua fins que al cel se'n van.
Salt en estirada amb els braços en creu, pit inflat i panxa llisa contra la llenca de mar entre el tall vertical al marès que obre camí vers l'abisme de l'horitzó d'una piscina natural, d'extensió olímpica oficial en competicions internacionals, que s'allarga en punta oberta cara enllà assenyalant un illot com un botó, panxut i ovalat, on hi viu una espècie de sargantana amb la pell en verds i blaus més lluents del que sol ser habitual a causa del reflex de l'entorn marí aïllat que habita.
Nus d'or i escata, Tritons i Sirenes es capbussen fins als fons sorrals on arrela l'alga de vidriers, a mig camí entre la riba i les profunditats, on la llum encara arriba a travessar el nivell de l'aigua blanca de reflexos per il·luminar la posidònia escabellada, lliure sense pentinar al bressol dels corrents marins, que la fan ballar com el vent quan bufa sobre el forment dels prats, mentre estén vetes teixides en xarxa d'ull de teranyina amb el matís irisat del miralleig a raigs del sol de ple migdia.
Vidres trencats travessen l'aigua al ras en clapes moguts per l'oneig submarí, amb la intensitat de la llum i de l'estiu, en vol picat des del zènit seguint la línia perpendicular avall per esvair l'ombra i contrastar els colors de tot ésser viu, estès a terra o dins la mar, que desemboca oberta al límit del cel en calma sobre la superfície. Avall en l'interior, clapes en blanc de sorra a rodals i caramulls dispersos de roques amb esquerdes amb peixos de roca ficant-s'hi i sortint-ne, aleta avant aleta enrere, picant brots d'algues amb bombolles d'aire gastat que suren en l'aigua fins que al cel se'n van.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada