Primer amor 13 - (literartura - microconte)

Al Sol i a la Terra, amb el consentiment de la Lluna

A plena llum del dia el Sol es despenja i el món s'acaba. Cau a plom desmaiat, però a un parell de milers de quilòmetres de col·lidir de ple contra la Terra, aconsegueix entomar-lo al vol en l'aire. El cull agafant-lo per davall dels raigs, l'aixeca a pes i accelera el pas. Amb l'ai al cor desbocant-li els batecs, s'impulsa amb el temor que li provoca saber que perd l'estel que la manté viva. Sense poder-se'n resistir, li proposa un darrer ball, i s'hi abraça amb tanta força que l'abrasa a poc a poc però del tot, de l'escorça al nucli interior, fosos en foc.

Harmoniaduuhac

 "Abraçar & Abrasar"

 (La importància de la diferència entre un so sord i un de sonor)

abraçar

1 1 v. tr. [LC] Cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços. Abraçà sa muller. Abraçar la soca d’un arbre. Abraçar una columna. S’abraçaren cordialment.
1 2 intr. pron. [LC] abraçar-se a alguna cosa Agafar-s’hi abraçant-la. En Lluís s’abraçà a la soca de la figuera.
2 tr. [LC] Envoltar 1 1 . L’heura abraça l’om. La mar abraça la terra.
3 tr. [LC] Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una religió, un estat, una professió, un partit, una opinió.
4 tr. [LC] Contenir, incloure. La filosofia abraça les altres ciències. Aquest llibre abraça la història i la prehistòria.
5 1 tr. [LC] Copsar del tot amb la vista o el pensament. Abraçar l’horitzó d’una mirada.
5 2 tr. [LC] per ext. La seva mirada abraçava tota la plana.

abrasar

1 1 v. tr. [LC] Convertir en brasa ardent. Abrasar un munt de carbó. Un incendi havia abrasat el bosc.
1 2 v. tr. [LC] Comunicar (a alguna cosa) una escalfor ardent. El sol de l’estiu abrasa l’aire.
2 1 tr. [LC] Una passió, lliurar a les seves ardors (algú). L’amor que l’abrasa.
2 2 intr. pron. [LC] Abrasar-se d’ira.