Decadència
Deliberació abstreta a la reflexió; restitució del pretèrit al seu origen, a la gènesi. Qüestionant el dia en què tot va començar, el cos s’ajoca uns centímetres més i degenera, declina, decau, minva. S’hi fossilitza la calç dels ossos i uns brins argentats, àvids i famolencs d’oxigen germinen i emergeixen a la superfície del cuir per donar testimoni, una jornada més, un cop més, d’una altra derrota. Una altra més que ha deixat escletxa.
Sovint, el cor vol voler i el cos, el dissuadeix.
(deixeuquerodelaroda)
Ens sobten la proximitat impúdica del primer pla, i el reflex detallat de la mirada, com un mirall on s’hi reflecteix l’ànima, i les arrugues solcades a la cara, i el blanc i negre de temps enterrats, de records i encants... però no ens haurien de distreure l’atenció d’allà on l’hem de posar. No són personatges de ficció. Les seues vides no són contes, ni llegendes, ni rondalles, ni tan sols poemes. No són personatges inventats pel geni d’algun/a autor/a. Són persones. Com tu i com jo. Però que viuen al carrer.
De vegades, l’art idealitza la realitat fins a ficcionar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada