Artiofici

No hem de preguntar al verb. Els verbs són mots i els mots no tenen boca, llengua, paladar, vel, dents, genives, campaneta, cordes vocals, no tenen òrgans fonadors, i per tant, no fonen, no sonen, no parlen; ergo, no responen.

Comprovem-ho:

La calculadora està espatllada.

Qui està espatllada?

Hi ha persones calculadores (que tot ho sumen resten multipliquen i divideixen abans de fer un pas), però no calculadores persones. L'ordre dels factors n'altera el resultat final i, en català, ja se sap, primer va el nom i després l'adjectiu (com a norma general, les excepcions són excepcionals). Emperò,

Tinc la calculadora espatllada.

Qui té la calculadora espatllada?

Jo. I on és/sóc jo? Amagat a la terminació verbal (morfemes gramaticals), juntament amb el temps (passat, present i futur), el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu) i l'aspecte (perfectiu i imperpectiu).

Això no s'ha acabat.

Ara parem l'atenció en la calculadora, i en el seu estat/situació/circumstància:

espatllada.

Subjecte i atribut concorpulen, i el verb els fa d'alcabot.

Com treuré les mitjanes, si no és de cap (capçana capçot)? L'operació és senzilla i paradoxal: sumar i dividir. També els decimals. I aplicar els percentatges establerts:

65% conceptual

+

15% procedimental

+

10% actitudinal

+

10% expressió oral

=

NOTA FINAL

Quin maldecap!

Ibuprofeno, paracetamol, àcidacetilsalicílic... el bon gust dels “mejorals” infantils.

• Mare, el cap em fa mal.
• Fill, pren-te un “mejoral”.

Millor que els caramels fumadors, que piquen; millor que les coquetes de Juanola de Barcelona (ola-ona); millor que el puromoro de cal tio Regino; que la regalèssia de la fira d'agost (Xàtiva i el socarrat de la paella en foc de llenya); que el meló d'Alger fresc, dolç i hidratant (l'hem deixat a la séquia perquè es vagi refrescant). Però menys i pitjor que les ditades de mel, de canya de sucre, de núvols de cotompèl, de picoretes, moixainetes i mossos que no fan mal.

Sergi Espanya Verger