Licantropus

LICANTROPUS

Ara,

que tothom dorm i el temps s’atura.

Ara,

que puc escriure versos nus, despullats,

farcits de veritable veritat.

Ara,

que deslligat per l’amo vetllo la nit

solt pel terreny

lliure de dominadores mirades de control.

Ara,

dic, que estic empresonat, confinat,

en un cos que no és el meu cos,

en un món que no és el meu món.

Ara,

que tancat dins el parany 

d’una possessió que no és la meua,

a crits t'udolo,

aguaitant que de lluny sentis els meus rugits

turmentats, angoixats, enfurits.

Amb fibroses i enèrgiques urpes 

furgaré sota la tanca,

i rosegaré el filferro

que no em deixa sortir

pel forat esquerdat.

Amb ensangonades ungles, 

esqueixades per la fúria,

procuraré fugir de bell nou.

I tot serà igual.

Una nit més.

Un cop més.

Corcat i ombrívol recularé de nou al meu jaç,

per tornar a la letargia de la teua enyorança.

Una quimera.

Un miratge.

Un licantrop abatut.

Una vegada més.

Anihilat.

Una altra lluna serà.

(deixeuquerodelaroda)