Mascarada

Comencem animats fins que ens desanima el fet de no trobar cap lloc lliure i pensar que haurem de cercar-ne en una altra banda on segurament tampoc no n’hi haurà; però és com si no poguéssim estalviar-nos la decepció de confirmar un error previst i esperat. Avancem d’esma, però.

Tornem cap al cotxe, les mans carregades de bosses i el cap tiralínies per preparar un pla B. Un home, menut, ens atura. Per allà baix hi ha una graella per a compartir, i lloc per descarregar i seure.

Anem cap a on assenyala, avall fins a una esplanada. En un costat hi ha una família, amb la llenya i el carbó a punt per encendre i la taula parada. Saludem i passem al fons. Hi ha un cobert i a dins una graella de ferro rovellat potes enlaire. Descarreguem, aparquem les alternatives que començàvem a bastir, prenem possessió d'un racó ample i girem la graella. Anirà bé, diu algú.

Recollim branquetes i branquillons i comptem el temps de què disposem. Encara és prest. Tenim tres quarts per passejar. Enfilem una senda i topem amb un grup de galls i gallines. Corococó-Kirikikí. Hem de saltar tanca i marge per encalçar-los. Fugen i s'amaguen entre mates de sotabosc. Xsssssssst! No els hem d'espantar. A poc a poc, per aquest costat, mira com corren, ja es tornen a amagar.

Desfem el camí, ara és un gat qui ocupa la nostra atenció i per això el seguim. Salta el marge, s'atura i es gira per comprovar si encara li interessem. Ens mira i acluca els ulls sense acabar de tancar-los. Sembla que ens estigui esperant, però haurem d'anar una mica més amunt per poder saltar de nou però en senit invers marge i tanca.

Davant de la graella, calculem mesures i quantitats, imaginem catàstrofes i calamitats. No hi ha cap de nosaltres que confiï en si mateix, però tots confiem en els altres. La confiança és així d'enrevessada, com l'atzar i l'ànima humana, com el sexe d'enamorat, que barreja amor i carn, com les mentides i les veritats, que les unes són completes i les altres només la meitat.

Encenc el foc. Sobre una mica de llesca disposo branquetes i branquillons, recolzats els uns amb els altres per les puntes de dalt, en forma conoidal, estil tipi indi. La flama rosega l'escorça i fa brasa la carn. Afegeixo branques gruixudes, i a sobre, teules de carbó. Les mans em queden mascarades, de fosca mineral, nit amb traces i esteles de gris i d'argent. Obro foc: quatre dits t'he de pintar en una de les galtes. Ni és art ni és arrap, ni és amb aigua que em passarà la set. Si ho vols, t'explico el significat del mot assedegat.

Sis braços per ventar un foc que no s'ha d'apagar. Per netejar les graelles les banyem en les flames. El foc renova, purifica, fa net. On el dimoni crema pecats, torrem llonganissa, xoriço, botifarra, sobrassada i panxeta (a mi m’agrà cremaeta cruixent que faça crec-crec).

Al final, dinem i riem.

Sergi Espanya Verger

VetaRoja