Degots

1, 2, 3   cha-cha-chà

-No, si a mi no m'agraden complicats, el terme mig és l'ideal.

-Quantes vides has gastat, quantes te'n queden per gastar?

-Només la que tinc, mig desgastada mig per desgastar. Tan prop com enfora del principi i del final. Al bell mig i amb ganes de continuar. 


–I tu, com ho duus?

)()()()()()()()()()(

Un tendal a la cala que batega com una ala

Els teus ulls, com una ala, fan ballar parpelles i pestanyes, per pensar, rumiar, pair i cagar dubtes.

*..}------*-----{..*

Pres al moment

Els moviments de les teues mirades els pinto amb textures i tonalitats clares, i els poso llums de fosfat. 

Madonna mediterrània, cabell llarg negre llis, cos generós, pell torrada, ulls irisats de vértex i vertigen, de belles arts, de pues i vidres. 

L'ànimaenascles

Cal·ligrama-Joan-Salvat-Papasseit

VetaRoja

Una gota que degota

(Només de gotes és feta la mar)

Degota, només una gota. Al sostre i a les parets, les escorrialles d'humitat han bufat la pintura, plena d'ampolles i traus, i dos tons més fosca. Degota, només una gota, mentre vaig a cercar una galleda, a la cuina, al safareig, a l'armari dels mals endreços. Torna a degotar, una altra gota, tres n'he comptades ja. Hauria de tallar la clau de pas general. Hi deixo a sota un poal, i l'encerto, perquè quan degota, només una gota, de cap hi xoca contra el fons del poal.

La veïna de dalt té embussada la canonada principal. I jo en pateixo el pitjor mal. Procuro no ofegar-me en un bassal, al fons del pou del poal. Degota una altra gota, una més i vessarà. Buido el que he recollit fins ara: un torrent de gotes que s'escolen pel desguàs. I travesso la llera del riu que se'n surt de mare quan tu hi nades, quan et recorre la pell, et sospesa la carn, t'allisa encara més el cabell. Quan en surts i el sol t'acarona cada neurona, cada plec del cervell, colze, sofraja i engonal, cada cama, peu i braç, el coll i el bescoll, les galtes del cul i les regates, els pits i les ungles dels dits, dels grossos i dels petits (gros-indicador-delmig-del'anell-menovell).

M'he descomptat i he de tornar a començar. Entre tanta gota i dits ja no sé quin és el camí que he de seguir. Recupero el fil del pensament i el ritme que em marquen les gotes. Degota, una altra gota. Ja quasi me n'havia oblidat, encara he de convertir en solució el problema que ens hem plantejat: tu a mi, jo a tu, els dos als dos, mútuament i recíproca, sense fintar cap veritat.

I és que és ella qui em cerca. Baixa l'escala, pica a la porta, i em crida perquè el renou que faig la molesta. Ho fa sempre que hi sóc sol, quan dormo a migdia, que no se sent cap soroll, només el que fa la gota que degota, primer una, com un rellotge, i despré més, tic-tic-tic-tic, com una tortura que em desvetlla  i m'arrabassa el seny de persona assentada, instal.lada i instaurada.

Sona el timbre. Rere la porta, plantada al replà, hi ha la veïna que em vol despertar just quan des de l'altra banda de la vigília, entre narcòtics i somnis de primavera, tu em regales la clau mestra que obre i tanca tots els panys, també el de pas general, que ja puc girar, 180g, i per fi acabar amb el turment de la gota que degota.

No sé si em convé deixar-la passar, o espiar per l'espiera i barrar-li el pas. Deixo posada la cadena i passo el forrellat.

Conte contat

conte acabat

Sergi Espanya Verger