Per al·lusions
/ 26.01.2015
Primer de tot cal dir que no tinc cap vincle amb la comunitat epub.cat, però com a membre de Pirates de Catalunya comparteixo amb molts companys aquella sensació de xiulet a les orelles, arran de l’article de Quim Monzó a La Vanguardia i posterior debat a Twitter, on el mot “pirata” avui s’ha emprat a tort i a dret.
Senyor Monzó, potser se sorprendrà que li digui
això però comprenc la seva postura. Està en el seu dret de demanar
la retirada dels continguts, malgrat que serà difícil. Epub.cat
empra enllaços “magnètics” de Torrent, un sistema
descentralitzat que fa que no es pugui retirar un contingut, tret que
aquest deixi de ser compartit per tots els que en tenen una còpia.
Ara bé, comprendre la seva indignació no vol dir
que coincideixi amb el seu punt de vista. De fet, ha de saber que els
pirates promovem la producció cultural sota llicències lliures. Jo
mateix tenia el directori més gran d’Espanya d’obres lliures,
aplegades sota llicència Creative Commons, i vaig haver de tancar-lo
amb l’entrada de la nova llei de Propietat Intel·lectual. No ens
agrada que es castigui quelcom que és l’essència de la Humanitat:
compartir. Tanmateix defensem el dret que tenen els autors a viure
del seu treball, però amb la seguretat que els beneficis d’aquests
drets aniran a l’autor de l’obra, no forçosament a una societat
opaca i privada, com hem vist amb els famosos cànons digital i AEDE.
Així, la solució no passa per la simple indignació
ni l’enduriment de les penes contra la mal anomenada “pirateria”.
Ans al contrari, les penes ja són massa dures: fins a sis anys, molt
més que el càstig que s’aplica a altres delictes més lesius. La
solució només pot sorgir de l’anàlisi de la causa que fa que
existeixin comunitats de persones dedicades a digitalitzar llibres
que, com en el seu cas, ni tan sols tenen edició digital.
Digitalitzar un llibre no és fàcil. Algunes
universitats dediquen milers d’euros en maquinari i programari per
fer accessible el contingut de llibres de les seves inabastables
biblioteques. Per tant, què porta a una persona qualsevol a
emprendre una tasca com aquesta, sense cap mena de benefici més
enllà de llegir un llibre en format digital?
Si apliquem la navalla d’Occam, coincidirem que la
raó més simple és que moltes persones estan insatisfetes amb les
possibilitats que ofereix el mercat per accedir a la cultura. Sigui
el preu, el format o la raó que sigui, la indústria cultural no
està donant resposta a les demandes dels consumidors, que al cap i a
la fi són els que paguen. El lector, el consumidor, veu que se
li demana tractar la cultura com qualsevol altre bé de consum, per
després ser limitat i despullat de tota possibilitat de compartir-la
com faria amb altres adquisicions.
Per altra banda, potser vostè no s’ha
descarregat mai un llibre, però li puc ben assegurar que el text
final no és de qualitat, sinó que sol tenir errors importants
derivats de l’ús d’eines de reconeixement de caràcters,
tecnologia que he emprat professionalment i de la qual conec les
limitacions. De fet, raons com aquesta junt amb la difusió per
aquests canals amplien l’abast de la seva obra i fa que la gent
estigui més disposada a adquirir una edició decent d’obres
futures o ja existents.
Però no em cregui a ulls clucs. Li recomano que
conegui el
cas de Juan Gómez-Jurado, que després de ser reptat per
Alejandro Sanz a distribuir gratuïtament el seu últim llibre, va
decidir vendre’l a un euro, venent més de 20.000 còpies en pocs
dies i destinant tots els beneficis a Save the Children.
Senyor Monzó, el convido a què se citi amb la seva
editorial, per trobar noves maneres de fer arribar les seves obres
als lectors. Estic segur que se sorprendrà dels resultats.
Per cert, abans no acabem, ha de saber que la
propera legislació europea sobre drets d’autor l’està escrivint
una eurodiputada pirata, Julia Reda (@Senficon).
També ens agradaria convidar-lo a parlar personalment amb nosaltres,
els pirates. Segur que ens entendrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada