El Papus és el nom d'una revista d'humor mordaç i corrosiu editada a Barcelona durant la transició espanyola, que aparegué setmanalment entre 1972 i 1987. Durant l'etapa de major èxit eren la cinquena revista més venuda a l'Estat Espanyol, amb 300.000 exemplars impresos, dels que se'n venien més de 250.000.
El seu subtítol era «Revista satírica y neurasténica», i s'hi
practicava un humor agressiu i d'estètica lletgista, molt inspirada en
la premsa satírica francesa de l'època, amb publicacions com Hara-Kiri, o la primera etapa de Charlie Hebdo, i dibuixants com Siné, Reiser i Wolinski.
Sota la direcció de Xavier de Echarri, i formant part de l'editorial que editava també la revista Barrabás, una revista satírica dedicada a l'esport), El Papus comptà amb la col·laboració de periodistes com Antonio Franco, Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán i Maruja Torres, i dibuixants com Óscar Nebreda, Ivà, Ja, Garcia Lorente, Gin, Vives, L'Avi, Fer, Manel, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, Joma, Rafael Ramos o Manuel Vázquez Gallego (qui en aquesta publicació signava amb el pseudònim de Sappo) entre altres.
Amenaçats per la dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat Triple A, envià una bomba a la redacció, que matà al que era el conserge ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici.
La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de
suport), i no va deixar d'editar-se fins a 1987, quan les vendes havien
baixat molt. És, en certa manera, la instigadora d'El Jueves.
(Font: Viquipèdia)
'El Papus', anatomía de un atentado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada