Paul Paradox - New World Murder

 

Paul Paradox & Dj Criz 'Lethani' (videoclip)

 

Paul Paradox 'Bad Vibes' (videoclip)

Paul Paradox 'Breathe' (videoclip)

Aarón Del Valle X Paul Paradox X Cristo Corona 'Love Sosa' Remix

Paul Paradox 'Lead' (One Shot)

facebook - Paul Paradox

PARADOXA
(Diccionari Català-Valencià-Balear, Alcover-Moll)
 f.
Frase o opinió que sembla incloure contradicció de conceptes; cast. paradoja. Aquest vocable paradoxa, que vol tant dir com document o novitat maravellosa, trobada contra openió de tot lo vulgar, doc. segle XV (Est. Univ. x, 98).
    Fon.: pəɾəðɔ́ksə (Barc.); paɾaðɔ́ksa (València); pəɾəðɔ̞́ʦə (Palma).
   Etim.: pres del llatí paradoxa, pl. de paradoxon (< grec παράδοξον, ‘admirable, inaudit, contrari a l'opinió comuna’).


PARADOXA
(Diccionari de l'Institut d'Esctudis Catalans – DIEC)

1 f. [LC] Opinió contrària a l’opinió comuna, especialment que sembla contrària al comú sentir però que de fet és exacta.
2 f. [MT] Enunciat o raonament que porta a dues conclusions aparentment contradictòries.
3 f. [FLL] Figura retòrica per la qual un enunciat que de fet és exacte, però que sol constar de dos conceptes antagònics, és presentat d’una manera contrària al comú sentir.


PARADOXA
(Figura retòrica)

És la unió d'idees aparentment irreconciliables, però que en el fons presenten un enunciat veritable. Exemples:

"Vàrem tenir la copa de la vida
arran de llavis, i bevent mories".
(Joan Vinyoli)

Sia'm la mort ma major naixença.
(Joan Maragall, "Cant espiritual")

A l'avar les riqueses el fan més pobre.
Tots som iguals, però uns més iguals que altres.
És de mala sort ser supersticiós.
Em fa pena ser tan cruel.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Paradoxa

Paradoxa

antinòmia

f filos, lòg i mat

Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.

Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida”; si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint; i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida. Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne una solució a partir de la distinció, establerta per Tarski el 1936, entre un “llenguatge objectiu” i un “metallenguatge”. Quant a les paradoxes que deriven de l’acceptació de dues premisses —tipus de paradoxa, aquest, molt freqüent en les paradoxes tradicionals—, hom pot dir que no són pròpiament paradoxes, car o bé les premisses manquen de precisió o bé són falses. Més substancioses són, en canvi, les anomenades paradoxes matemàtiques: la de Cantor i de Burali-Forti (1896) sobre el nombre ordinal major i la de Cantor (1899) sobre el nombre cardinal major (si tot conjunt d’ordinals o cardinals té un nombre ordinal o cardinal que és major en una unitat que el major nombre ordinal o cardinal del conjunt, aquest nombre major del conjunt serà alhora N i N+l, o sia que alhora serà i no serà el major) i la doble paradoxa de Russell de la propietat d’ésser impredicable (la propietat que no s’aplica a ella mateixa és predicable —és a dir, s’aplica a ella mateixa— si i tan sols si no és predicable) i la relació de totes les relacions (que relaciona totes les relacions si i tan sols si no relaciona totes les relacions); les solucions trobades per a resoldre aquestes paradoxes rauen en la teoria russelliana dels tipus (la qual exclou que pugui ésser posposada qualsevol variable individual o variable predicat del mateix tipus, car aquesta ha d’ésser d’un tipus immediatament superior a la de l’altra) o en les diverses teories axiomàtiques dels conjunts (com, per exemple, les d’Ernst Zermelo i de J. von Neumann).

Paradoxa

(Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)

Una paradoxa és una declaració en aparença veritable que comporta a una acte-contradicció lògica o a una situació que contradiu el sentit comú. En paraules simples, una paradoxa és 'l'oposat al que un considera cert'. La identificació de paradoxes basades en conceptes en aparença raonables i simples ha impulsat importants avanços en la ciència, filosofia i les matemàtiques.

Entre els temes recurrentes en les paradoxes es troba l'acte-referència directa i indirecta, la infinitud, definicions circulessis i confusió de nivells de raonament.

Les primeres formes de la paraula van aparèixer com la paraula del llatí paradoxum, però és trobada també en textos grecs com paradoxa. Es troba composta pel prefix per a-, que significa "contrari a" o "alterat", en conjunció amb el sufix doxa, que significa "opinió". La paradoxa del mentider i altres paradoxes similars ja es van estudiar en l'edat mitja sota el títol insolubilia.

En filosofia moral una paradoxa juga un rol particularment important en debats sobre ètica. Per exemple, una admonición ètica a "estimar al teu veí" no solament es troba en contrast, sinó també en contradicció, amb un veí armat que intenta assassinar-te: de ser reeixit, llavors, un no és capaç d'estimar-ho. No obstant això, atacar o reprimir al veí agressor no és generalment considerat estimar. Això pot ser cridat un dilema ètic. Un altre exemple és el conflicte entre el mandat de no robar i la responsabilitat personal d'alimentar a la família, la qual, baix determinades circumstàncies, no pot ser mantinguda sense diners robats.

No totes les paradoxes són iguals. Per exemple, la paradoxa de l'aniversari pot ser definida millor com una sorpresa que com una paradoxa, mentre que la resolució de la paradoxa de Curry és encara un tema important de debat.

Dictionary Reference 'Paradox'

(spell, synonyms and origin)