Sospitàvem que internet feia més difícil allò que deia Arendt de “designar quins són els nostres tresors (culturals) i rescatar-los per a generacions futures”. Que l’autoritat i la jerarquia d’opinions es diluïa irreversiblement a la xarxa.
Així, el manual del perfecte diletant sabia que la bona literatura es podia trobar en les ressenyes de llibres de la premsa seriosa. Teníem autoritats com un tal Harold Bloom que ens deien què valia la pena llegir i una certa tradició i prestigi cultural amb centres de coneixement com ara les universitats.
Zuckerberg, el creador de Facebook, tenia problemes de solitud, va voler estudiar informàtica i psicologia però no va llicenciar-se mai. Al 2010, culturalment es definia com algú que li agradava la guerra de les galàxies i un dels seus llibres preferits era El juego de Ender. El facebook és el resultat de la solitud d’un disfuncional social que es passa tot el dia tancat a la seva habitació, incapaç de relacionar-se amb certa normalitat a les biblioteques i en converses al bar. Penjar un vídeo, una foto i escriure quatre caràcters sempre ha estat més fàcil i infantil que parlar durant hores al voltant d’un cafè.
Doncs avui, l’aldea global, la globalització meravellosa que preconitzaven els gurús del segle XXI, ha erigit a aquest noi com el rei Midas dels llibres. A l’estiu ens va convidar a tots a tirar-nos un cubell de gel per l’esclerosi múltiple i aquest any el repte és llegir un llibre cada 15 dies. Així, que els 24 llibres que esculli aquest friki multimillonari seran els més llegits de l’any a tot el món. Què li espera al món l’any que ve? Alguna xorrada de dimensions globals que tingui alguna cosa a veure amb la cultura i la solidaritat per les regles del pur marketing. Tothom sembla haver oblidat que facebook tenia problemes a borsa. I ho sabem de sobres, Facebook no és especialment cultura i solidaritat, és sobretot problemes de protecció de dades i un espai d’experimentació brutal per saber qui som, què volem i què podem comprar. Les darreres investigacions afirmen que pot oferir un perfil psicològic de qui som millor que les nostres parelles i amics.
I ara també és el club de lectura més important del món. Sinó que li preguntin a l’autor Moisés Naím, llançat a la fama perquè ha estat triat per Zuckerberg dins del grup “a year of a books” amb més de 400 mil seguidors. Naím viu alguna cosa així com si li hagués tocat el Nobel. El seu darrer assaig El fin del poder, es va esgotar en tres hores. I ara viu un boom sense precedents. Està sent reeditat a tot el món i viu enmig d’una voràgine informativa atenent a mitjans dels cinc continents.
Un disfuncional social pot fer del seu llibre un best-seller mundial. Ningú abans havia tingut aquest poder. Ningú vol dir ningú. Ni Ophra Winfrey ni Cristo Rey.
Montse Barderi
(Barcelona / 15.01.2015)
Vist a:
(Diari cultural digital)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada