Toc-toc (literatura - microconte)

a Marina

- Qui és?
- És una pregunta difícil. No n'estic segur, de qui sóc, però m'agrada llegir llibres.
- Que és un bromista, potser?
- Només li dic el que sé. No li puc ser més sincer.
- És boig, doncs.
- I qui no? Però depén, no creu?
- De què?
- Del jutge.
- Del jutge? Que ve del jutjat?
- No. Volia dir que depén de qui jutja.
- Ah, sí, és clar! Pensava que era... i m'havia espantat. Ja sap, quan la justícia et cerca a casa, és símptoma que alguna desgràcia et sobrevola el cap.
- Sí, potser.
- Tranquil·litat, doncs, però llavors què, qui és? A qui cerca i què li vol, si es pot saber.
- Ja li he dit que és complicat, però és a vostè, a qui cerco.
- Ens coneixem?
- Depén, també. Ens coneixíem, almenys en part, però fa temps, i ara potser ni tan sols en conserva el record, de manera que no ho sé cert. Jo sí, però vostè, que ho pregunta, diria que no.
- Ara mateix no sabria dir-li si... però és estrany, deuen haver passat un bon grapat d'anys, perquè no me n'hagi quedat cap record en la memòria.
- Sento repetir-me, però la veritat és que depén.
- Sí, per a vostè no hi ha res absolutament cert, no és ver?
- És el que crec.
- I jo li agraeixo la sinceritat escrupolosa que gasta, però així es fa més difícil arribar a esclarir res.
- Té raó.
- Li sembla bé que tornem a començar? Fem uns passos endarrere i respon de nou?
- Des d'on, exactament?
- De l'inici, quan ha tustat la porta i jo he preguntat qui és.
- I si comencéssim des de l'inici original?
- Des d'on?
- Des del moment que ens vam conèixer.
- Com?
- Des de la primera vegada.
- Però...
- Des de la primera mirada.
- si no recor...
- Des de la primera paraula.
- ...do qui és...
- Des que vaig voler desxifrar les tonalitats exactes de cada matís de color que li il·luminen els ulls per poder saber-ne els noms, conèixer-ne cada matís per explicar-li'n la diferència al detall en xiuxiueig a cau d'orella, com qui rosega precs, anhela en secret o confessa sentiments.

 Harmoniaduuhac

Repte 25

"Inauguració d'una nova tradició"

Llegir en veu alta un fragment a l'atzar de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant original, de nit o de dia.