Mentre intento aïllar-me dels estímuls que m'envolten per concentrar-me a desxifrar les causes i copsar les conseqüències de les tesis d'un filòsof que s'esplaia en el desenvolupament dels mals d'una societat, la seua, l'occidental, la benestant i benpensant, civilitzada i culta, rica i pròspera, oberta, cosmopolita i acollidora, precursora i defensora dels drets humans, la que ocupa els alts càrrecs a nivell mundial, la que es manté en els primers llocs en els pòdiums dels índex econòmics, la que té el control de la situació i l'autoritat en tot, amb privilegis exclusius i dret veto, tots els drets, de fet, i els poders també, com el de prendre decisions de manera unilateral (eufemisme de per collons i tal), a l'agressió preventiva (acte criminal planificat), a l'alliberament invasor en nom de la democràcia (destrucció i apropiació de les riqueses, béns i recursos naturals de països en el passat possiblement aliats, i a que totes les víctimes causades siguin considerades col·laterals, com tots els danys provocats, militars i civils, humans i inhumans... però el lladruc d'un gos m'obliga a rellegir cada frase, a repensar cada idea i a reprendre cada argument, de manera que finalment desisteixo i abandono.
M'asseguro que la superfície de la taula és seca i neta abans de deixar el llibre desplegat amb la pàgina on m'he quedat boca avall per no perdre el punt de lectura. M'encenc un cigarret. Fumo i observo la resta de taules, parades amb estovalles de tela, coberts inoxidables i copes lluents, totes buides. A la terrassa només hi sóc jo prenent el sol i tractant de llegir. Quan la cendra del cigarret comença a encorbar-se m'adono que necessito un cendrer i no en tinc cap a l'abast. Repasso amb una ullada panoràmica totes les altres taules, però no en veig cap en cap. Al fons, en direcció als lladrucs del gos, que ni es cansa ni atura, en diviso un sobre una taula baixa. M'aixeco de la cadira, l'agafo, torno a lloc i en picar la punta del cigarret en la vora del cendrer m'adono que ja m'havia caigut, segurament en aixecar-me i caminar. Recupero el llibre del repòs. M'asseguro que no em salto cap paràgraf i reprenc la lectura, però de sobte m'aturo. He de recular i rellegir. Però em torna a passar el mateix que abans, m'he d'aturar per tornar enrere. Ho intento un altre cop, però finalment aparto els ulls de la pàgina a mitja frase. Aixeco el cap i escolto amb atenció. El gos ha callat i ni me n'havia adonat. Ara és el silenci que em pertorba.
M'asseguro que la superfície de la taula és seca i neta abans de deixar el llibre desplegat amb la pàgina on m'he quedat boca avall per no perdre el punt de lectura. M'encenc un cigarret. Fumo i observo la resta de taules, parades amb estovalles de tela, coberts inoxidables i copes lluents, totes buides. A la terrassa només hi sóc jo prenent el sol i tractant de llegir. Quan la cendra del cigarret comença a encorbar-se m'adono que necessito un cendrer i no en tinc cap a l'abast. Repasso amb una ullada panoràmica totes les altres taules, però no en veig cap en cap. Al fons, en direcció als lladrucs del gos, que ni es cansa ni atura, en diviso un sobre una taula baixa. M'aixeco de la cadira, l'agafo, torno a lloc i en picar la punta del cigarret en la vora del cendrer m'adono que ja m'havia caigut, segurament en aixecar-me i caminar. Recupero el llibre del repòs. M'asseguro que no em salto cap paràgraf i reprenc la lectura, però de sobte m'aturo. He de recular i rellegir. Però em torna a passar el mateix que abans, m'he d'aturar per tornar enrere. Ho intento un altre cop, però finalment aparto els ulls de la pàgina a mitja frase. Aixeco el cap i escolto amb atenció. El gos ha callat i ni me n'havia adonat. Ara és el silenci que em pertorba.
Harmoniaduuhac
(cafèambcigarret i micro contat en 20 línies i minuts)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada