El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tan automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre perquè aquest el continués.[1]
Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prévert, Yves Tanguy o André Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la "realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".
Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un «joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dóna nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».
Una pràctica més minoritària del joc es dóna en la música, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han col·laborat en projectes experimentals de cadàver exquisit creant, cadascun, una melodia atenint-se a uns paràmetres acordats.
Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prévert, Yves Tanguy o André Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la "realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".
Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un «joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dóna nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».
Una pràctica més minoritària del joc es dóna en la música, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han col·laborat en projectes experimentals de cadàver exquisit creant, cadascun, una melodia atenint-se a uns paràmetres acordats.
(Font: Viquipèdia)
EL CAOS TÉ SENTIT
Demà sortirà el sol.
Si fos superman et portaria volant,
però com que no ho sóc, te'n vas caminant.
I al final, vaig decidir que allò
no era el millor per a nosaltres.
L'altre dia et vaig veure tan polida,
que no m'ho vaig creure.
El meu cor et va estranyar.
M'encanten els macarrons!
Yaiza té pètals,
vivia dins d'una casa abandonada, al bosc.
No hi ha flors, ni pètals,
perquè me'ls he menjat.
El sol avui s'amaga i això ja s'acaba.
Voldria ser pirata, no per l'or ni per la plata.
Les margalides són polides.
Vaig a la platja i no em banyo.
Vull anar a Barcelona i estudiar en la universitat.
A voltes els llibres parlen més
de les nostres vides que de la dels personatges.
Vaig anar per un camí de roses,
les roses no són roses.
Grisos, com el cel d'avui.
Viva Vegetta!
Les estrelles eren meravelloses.
Fran, t'ho estàs passant bé?
I me'n vaig anar a la platja
amb el meu ca mentre el meu amic...
I vaig córrer tan de pressa,
que em varen caure les cames.
Pim pam pum, tinc una pistola,
pim pam pum, que dispara sola.
Pim pam pum, tinc un revòlver,
pim pam pum, que dispara doble.
Anava caminant per un camp
i una serp em vaig encontrar.
Vaig mirar per la finestra,
mirant res i pensant en tot.
4B
Demà sortirà el sol.
Si fos superman et portaria volant,
però com que no ho sóc, te'n vas caminant.
I al final, vaig decidir que allò
no era el millor per a nosaltres.
L'altre dia et vaig veure tan polida,
que no m'ho vaig creure.
El meu cor et va estranyar.
M'encanten els macarrons!
Yaiza té pètals,
vivia dins d'una casa abandonada, al bosc.
No hi ha flors, ni pètals,
perquè me'ls he menjat.
El sol avui s'amaga i això ja s'acaba.
Voldria ser pirata, no per l'or ni per la plata.
Les margalides són polides.
Vaig a la platja i no em banyo.
Vull anar a Barcelona i estudiar en la universitat.
A voltes els llibres parlen més
de les nostres vides que de la dels personatges.
Vaig anar per un camí de roses,
les roses no són roses.
Grisos, com el cel d'avui.
Viva Vegetta!
Les estrelles eren meravelloses.
Fran, t'ho estàs passant bé?
I me'n vaig anar a la platja
amb el meu ca mentre el meu amic...
I vaig córrer tan de pressa,
que em varen caure les cames.
Pim pam pum, tinc una pistola,
pim pam pum, que dispara sola.
Pim pam pum, tinc un revòlver,
pim pam pum, que dispara doble.
Anava caminant per un camp
i una serp em vaig encontrar.
Vaig mirar per la finestra,
mirant res i pensant en tot.
4B
Títols proposats:
Yaiza: Un món sense sentit
Isa: Inspirat, però no per a tots
Carlus: Un dia estrany
Inés: El caos té sentit (13)
Fermín: El món està fotut (1)
Sara: Un somni real
Cèlia: Perfecta imperfecció
Maria: Un món irreal
Cheyenne: L'assassinat del profe de català
Mateo: El camí de la vida
Marina: El caos del dia a dia
Carlos Recio: Bolet al·lucinogen
Maria Jesús:Sense sentit, com la vida
Fran: El que fa l'avorriment
Carlos Sànchez: La vida tan bonica com una margalida (6)
Gaspar: Un petit viatge
David: Un viatge estrany
Oscar: L'alegria és l'ombra que reflecteix el dolor
Noèlia: El poder de la ment
Maya: Estranya casualitat
15 OMBRES D'EN VÍCTOR
Em dic Víctor, tenc 15 anys i sóc pagès d'Eivissa.
Avui m'he aixecat i tenia son.
Em fa mal la gola per beure cola.
Et deixo sense consol.
Quan plou, no hi ha sol.
La teva cara pareix un paisatge.
La carn flotant al mossec de la vida.
No hi ha lloc per a la pau
quan el món està corroït per la ira.
Perquè has vingut, han florit els lilàs.
Per les males, perquè ja no en queden de bones.
La meva amiga Marta balla i canta.
És quan plou que ballo sol.
M'he aixecat amb poca gana.
Tinc gana i em menjo una cama.
Un elefant venia de llevant.
4C
Títols proposats:
Toni : Poesia vulgar
Olívia: Diari d'un pagès
Àlex: Aquelarre
Sergi: 15 anys de soledat a Eivissa
Ignasi: Ànima pagesa
Isac: El pagès d'Eivissa
Llorenç: El pagès indignat
Davor: 15 ombres d'un pagès / de Víctor
.JPG)
- ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
- A Joana Givanel
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà.
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar,
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar.
Foll d’una dolça metzina.
JV Foix On he deixat les claus? (1953)
Música de poetes - És quan dormo que hi veig clar
-écouter et répéter-
L'avantguarda de l'Algarb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada