Els infants i la lectura
Que la passió per la lectura no s'hereta de pares a fills és una realitat més que provada. És cert que és més probable que s'interessin pels llibres els fills de pares que llegeixen, que no pas els que no veuen llibres per casa ni ningú que en faci ús. Però la lectura és, en definitiva, un hàbit que s'aprèn.
El plaer per la literatura s'inicia en l'àmbit familiar i es desenvolupa entre casa i l'escola. L'educació primària juga un paper molt important en aquest sentit, però la responsabilitat final recau en les pares. No n'hi ha prou que ens vegin llegir, hem de saber triar quina mena de literatura els oferim segons el seu moment vital. I no és fàcil. És cert que molts llibres indiquen l'edat dels nens a qui van adreçats, però també ho és que cada infant és un món. Si ens guiem per les indicacions dels llibres de literatura infantil, podem caure en l'error d'oferir-los lectures massa senzilles o, per contrari, massa feixugues per a ells, si no tenim en compte quin és el seu ritme de creixement pel que fa a la lectura. Quines són les seves necessitats, però també quins són els seus gustos. Ens arrisquem a que perdin l'interès, a que s'avorreixin. I això seria un fatal error.
Hi ha nens que llegeixen molt des de ben petits, cosa que no vol dir que seran uns grans lectors en el futur. I a l'inrevés: hi ha nens que de petits no tenen cap interès per la lectura però que més endavant acaben essent grans devoradors de llibres. Això passa. Però és cert que els pares i familiars podem intervenir-hi. D'entrada caldria que estiguéssim al cas de l'àmplia oferta que existeix en literatura infantil i que fóssim capaços de destriar què pot interessar més als nostres fills a cada moment. Cal també que tinguem en compte el context en el qual els proposem les primeres lectures: si els fem companyia mentre llegeixen, si no els ho plantegem com una obligació, si tractem d'explicar-los allò que no entenen… A mesura que es fan grans, ja trien ells allò que més els agrada i els seus moments per a llegir.
Amb ànim que pugui servir de guia a algú, vull parlar del meu cas concret. Tinc un fill que ja està acabant la primària. És un gran lector des que va aprendre a descodificar el signe alfabètic. Amb onze anys acabats de fer, és un devorador de llibres. Llegeix fins i tot mentre es dutxa. Als seus pares ens ha vist llegir des de ben petit. I li hem llegit a ell contes conscientment triats i en moments de relax. Més que llegir-los, els els hem explicat -i moltes vegades ens els hem inventat- mentre ell n'admirava les il·lustracions. Va donar la benvinguda a la lectura sense pressions, d'una manera plàcida i decidida. Primer van ser els contes amb lletra de pal. Després els que combinaven aquesta i el text en minúscula. Una troballa interessant en aquest moment va ser El Follet Oriol. Després vam passar als contes de l'Olivia, que tenen il·lustracions molt interessants. Després als mites grecs (adaptats), que el tenen fascinat des de ben petit. Val a dir que en tots els casos ens fixàvem en com eren els personatges dels contes, en quina era la seva història i en els valors que transmetia. Són coses que cal tenir en compte, també. Aviat va començar a interessar-se pel món dels dinosaures, com ho fan bona part dels nens un moment o altre de la seva infància. Llavors va començar a demanar llibres de dinosaures, i va aprendre-se'n tots els noms, alçada, pes i règim alimentari. Tot. Veient l'interés, no cal dir que vam omplir la casa de llibres de dinosaures. Després va obrir-se al món animal en general. I va començar a triar-se les lectures. De la revista National Geographic Kids, vam passar a subscriure'l a la National Geographic. I la devora cada mes. Gerónimo Stilton ens ha acompanyat durant uns anyets. Té una biblioteca sencera de llibres d'aquest ratolí, la majoria dels quals s'ha llegit més d'una vegada. Després van entrar a casa les guies d'ocells. El capità calçotets. I Wonder. I el Diari del Greg. Fa un temps vam creure que ja estava preparat per llegir llibres clàssics: Robinson Crusoe, 20.000 llegües de viatge submarí, Les aventures de Tom Sawyer, Frankenstein, Dràcula, L'illa del tresor, etc. Els llegeix tant en català com en castellà. I els combina amb còmics: Tintín, Astèrix i Obèlix, Lucky Luke, etc. Val a dir que, tot i que llegeix tres o quatre coses a la vegada i cada dia, dedica més hores a aquests darrers. Potser perquè des de la dutxa es llegeixen millor. Potser perquè encara és d'hora perquè llegeixi d'una tirada novel·les senceres. El cas és que ell es troba a gust llegint. La lectura el fa feliç. I això ens en fa a nosaltres.
Amb onze anys el meu fill ja camina sol en el terreny de la literatura, que ara ja té poc d'infantil. Tot i que seguim orientant-lo si ho demana, els seus pares hem deixat d'intervenir, amb aquella tranquil·litat de saber que ha acabat desenvolupant un bon criteri literari. Tant de bo mantingui viu l'interès.
Tenir un gran lector a casa pot suposar una gran despesa. Els llibres no són barats. Però hi ha llibreries de segona mà i tota una xarxa de biblioteques amb una oferta cada cop mes àmplia de literatura infantil i juvenil de tot tipus, l'ús de les quals recomano ferventment.
El plaer per la literatura s'inicia en l'àmbit familiar i es desenvolupa entre casa i l'escola. L'educació primària juga un paper molt important en aquest sentit, però la responsabilitat final recau en les pares. No n'hi ha prou que ens vegin llegir, hem de saber triar quina mena de literatura els oferim segons el seu moment vital. I no és fàcil. És cert que molts llibres indiquen l'edat dels nens a qui van adreçats, però també ho és que cada infant és un món. Si ens guiem per les indicacions dels llibres de literatura infantil, podem caure en l'error d'oferir-los lectures massa senzilles o, per contrari, massa feixugues per a ells, si no tenim en compte quin és el seu ritme de creixement pel que fa a la lectura. Quines són les seves necessitats, però també quins són els seus gustos. Ens arrisquem a que perdin l'interès, a que s'avorreixin. I això seria un fatal error.
Hi ha nens que llegeixen molt des de ben petits, cosa que no vol dir que seran uns grans lectors en el futur. I a l'inrevés: hi ha nens que de petits no tenen cap interès per la lectura però que més endavant acaben essent grans devoradors de llibres. Això passa. Però és cert que els pares i familiars podem intervenir-hi. D'entrada caldria que estiguéssim al cas de l'àmplia oferta que existeix en literatura infantil i que fóssim capaços de destriar què pot interessar més als nostres fills a cada moment. Cal també que tinguem en compte el context en el qual els proposem les primeres lectures: si els fem companyia mentre llegeixen, si no els ho plantegem com una obligació, si tractem d'explicar-los allò que no entenen… A mesura que es fan grans, ja trien ells allò que més els agrada i els seus moments per a llegir.
Amb ànim que pugui servir de guia a algú, vull parlar del meu cas concret. Tinc un fill que ja està acabant la primària. És un gran lector des que va aprendre a descodificar el signe alfabètic. Amb onze anys acabats de fer, és un devorador de llibres. Llegeix fins i tot mentre es dutxa. Als seus pares ens ha vist llegir des de ben petit. I li hem llegit a ell contes conscientment triats i en moments de relax. Més que llegir-los, els els hem explicat -i moltes vegades ens els hem inventat- mentre ell n'admirava les il·lustracions. Va donar la benvinguda a la lectura sense pressions, d'una manera plàcida i decidida. Primer van ser els contes amb lletra de pal. Després els que combinaven aquesta i el text en minúscula. Una troballa interessant en aquest moment va ser El Follet Oriol. Després vam passar als contes de l'Olivia, que tenen il·lustracions molt interessants. Després als mites grecs (adaptats), que el tenen fascinat des de ben petit. Val a dir que en tots els casos ens fixàvem en com eren els personatges dels contes, en quina era la seva història i en els valors que transmetia. Són coses que cal tenir en compte, també. Aviat va començar a interessar-se pel món dels dinosaures, com ho fan bona part dels nens un moment o altre de la seva infància. Llavors va començar a demanar llibres de dinosaures, i va aprendre-se'n tots els noms, alçada, pes i règim alimentari. Tot. Veient l'interés, no cal dir que vam omplir la casa de llibres de dinosaures. Després va obrir-se al món animal en general. I va començar a triar-se les lectures. De la revista National Geographic Kids, vam passar a subscriure'l a la National Geographic. I la devora cada mes. Gerónimo Stilton ens ha acompanyat durant uns anyets. Té una biblioteca sencera de llibres d'aquest ratolí, la majoria dels quals s'ha llegit més d'una vegada. Després van entrar a casa les guies d'ocells. El capità calçotets. I Wonder. I el Diari del Greg. Fa un temps vam creure que ja estava preparat per llegir llibres clàssics: Robinson Crusoe, 20.000 llegües de viatge submarí, Les aventures de Tom Sawyer, Frankenstein, Dràcula, L'illa del tresor, etc. Els llegeix tant en català com en castellà. I els combina amb còmics: Tintín, Astèrix i Obèlix, Lucky Luke, etc. Val a dir que, tot i que llegeix tres o quatre coses a la vegada i cada dia, dedica més hores a aquests darrers. Potser perquè des de la dutxa es llegeixen millor. Potser perquè encara és d'hora perquè llegeixi d'una tirada novel·les senceres. El cas és que ell es troba a gust llegint. La lectura el fa feliç. I això ens en fa a nosaltres.
Amb onze anys el meu fill ja camina sol en el terreny de la literatura, que ara ja té poc d'infantil. Tot i que seguim orientant-lo si ho demana, els seus pares hem deixat d'intervenir, amb aquella tranquil·litat de saber que ha acabat desenvolupant un bon criteri literari. Tant de bo mantingui viu l'interès.
Tenir un gran lector a casa pot suposar una gran despesa. Els llibres no són barats. Però hi ha llibreries de segona mà i tota una xarxa de biblioteques amb una oferta cada cop mes àmplia de literatura infantil i juvenil de tot tipus, l'ús de les quals recomano ferventment.
"En teoria, l'autor d'un bon llibre hauria de romandre en l'anonimat, ja que és la seua obra, i no ell, allò que és digne d'admiració."
- Wystan Hugh Auden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada