Pollença
Badia de Pollença i d'Alcúdia
Formentor
El pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera
Platja de Formentor (?)
_07_ies.jpg)
Formentor (vista des del Mirador d'Es Mal Pas)
Mirador d'Es Colomer
Vista des del Mirador d'Es Colomer (caravall)
Mirador d'Es Mal Pas
Parc Natural de s'Albufera
Cala Figuera
Formentor
Sa Calobra
Torrent de Pareis
Calvari i Puig de Maria
Castell
Moll
Moros i Cristians - Lo Carraquer
El pi de Pollença (U pi)
El pi de Pollença (U pi)
Pollencí(Veny, Joan. Els parlars catalans)
Parlar de la vila i terme de Pollença (Mallorca ) que es diferencia de la resta del mallorquí i altres parlars baleàrics perquè no conserva l'article determinat procedent del llatí ipse, sinó que, com la major part del català continental, l'article procedeix d'ille: el (pronunciat eu), els (eus), la, les.
Informatius en pollencí
Infatigable, l’executiu de José Ramón Bauzá acaba de fer pública la seva nova iniciativa en l’àmbit de la política lingüística: a partir del primer dia de maig, els informatius d’IB3 hauran de ser locutats en article salat. L’impulsor de la idea és el vicepresident del Govern Balear, Antonio Gómez, que pel que es veu considera que, d’aquesta manera, les notícies de la televisió pública balear (també coneguda com a PP3) tindran un aire “més mallorquí”. Com sol succeir amb aquesta mena de defensors de la mallorquinitat i de lo nostro, el vicepresident Gómez (un personatge que acompleix tots els estàndards de mediocritat que exigeix Bauzá a tots els seus col·laboradors) no en xerra ni una paraula, de mallorquí. Suposem que això deu ser perquè, si prova de dir “patata”, se sent confós i no sap si està parlant mallorquí, formenterer, català o friülès. Davant del dubte, doncs, ha decidit ordenar que a IB3 es faci servir l’article salat.
En efecte, l’article salat (“es cotxe”, “ses nines”, “ets al·lots” o, com diria la consellera d’Educació, Juana Mari Camps, “sa moma”) és característic dels parlars balears. El que segurament no saben Gómez ni Bauzá (que, com deia Machado, “ desprecian cuanto ignoran ”, i aquesta gent ho ignora tot) és que l’article salat no és privatiu de Balears, sinó que també perviu en algunes zones de l’Empordà i del País Valencià. No tan sols això, sinó que va arribar a les Illes per boca dels repobladors empordanesos que es van establir a l’arxipèlag després de la conquesta del rei Jaume. És a dir, que l’article salat és absolutament català: tan català com l’idioma propi de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que no té altre nom que el de llengua catalana.
Encara més: la convenció lingüística determina que l’article salat és propi dels registres col·loquials, mentre que l’article que anomenem literari (el més estès dins el domini lingüístic: el, la, els, les ) és l’adequat per als registres formals. Així ho han entès, sense excepció, tots els lingüistes i filòlegs illencs, de mossèn Alcover i don Francesc de Borja Moll ençà. Així ho han entès tots els grans escriptors mallorquins, des de Costa i Llobera fins a Baltasar Porcel, passant per Llorenç Villalonga, Blai Bonet i qui vostès vulguin (tot i que això no impedeix que hagin fet servir l’article salat per recrear en les seves obres la parla dels mallorquins). Així ho entén la Universitat de les Illes Balears (UIB), màxima autoritat a Balears en matèria lingüística segons l’Estatut, i així ho entenen també totes les universitats catalanes i valencianes, a més de les 150 universitats d’arreu del món que imparteixen estudis de llengua catalana.
Així ho entén tothom, menys un home que es diu Gómez i un altre que es diu Bauzá. Posats a recercar formes genuïnes, potser que facin fer els informatius en el parlar de Pollença, que ha fossilitzat l’article el en eu, i també, fins i tot, en u. Així faran “u noticiari”, que no tindrà, per descomptat, res a veure amb “u català”.
Sebastià Alzamora
En efecte, l’article salat (“es cotxe”, “ses nines”, “ets al·lots” o, com diria la consellera d’Educació, Juana Mari Camps, “sa moma”) és característic dels parlars balears. El que segurament no saben Gómez ni Bauzá (que, com deia Machado, “ desprecian cuanto ignoran ”, i aquesta gent ho ignora tot) és que l’article salat no és privatiu de Balears, sinó que també perviu en algunes zones de l’Empordà i del País Valencià. No tan sols això, sinó que va arribar a les Illes per boca dels repobladors empordanesos que es van establir a l’arxipèlag després de la conquesta del rei Jaume. És a dir, que l’article salat és absolutament català: tan català com l’idioma propi de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que no té altre nom que el de llengua catalana.
Encara més: la convenció lingüística determina que l’article salat és propi dels registres col·loquials, mentre que l’article que anomenem literari (el més estès dins el domini lingüístic: el, la, els, les ) és l’adequat per als registres formals. Així ho han entès, sense excepció, tots els lingüistes i filòlegs illencs, de mossèn Alcover i don Francesc de Borja Moll ençà. Així ho han entès tots els grans escriptors mallorquins, des de Costa i Llobera fins a Baltasar Porcel, passant per Llorenç Villalonga, Blai Bonet i qui vostès vulguin (tot i que això no impedeix que hagin fet servir l’article salat per recrear en les seves obres la parla dels mallorquins). Així ho entén la Universitat de les Illes Balears (UIB), màxima autoritat a Balears en matèria lingüística segons l’Estatut, i així ho entenen també totes les universitats catalanes i valencianes, a més de les 150 universitats d’arreu del món que imparteixen estudis de llengua catalana.
Així ho entén tothom, menys un home que es diu Gómez i un altre que es diu Bauzá. Posats a recercar formes genuïnes, potser que facin fer els informatius en el parlar de Pollença, que ha fossilitzat l’article el en eu, i també, fins i tot, en u. Així faran “u noticiari”, que no tindrà, per descomptat, res a veure amb “u català”.
Sebastià Alzamora
A na Sílvia i a en Jeroni,
amics pollencins
amics pollencins
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada