Marià Villangómez - Poemes d'amor

 

POEMES D'AMOR

I

De llevant a ponent, de tramuntana

a migjorn, dolç o irat el vent la creua.

Clares ones o empentes fredes, dures,

vénen d'arreu contra penyals i sorra.

Camps cenyits per la mar. Un escampall

de cases, i camins que sota el càstig

o en la pau les assoleixen. Tot de llum,

el cel, potser, i la nit, potser amb estrelles,

abracen, ample pont, la terra breu

i una mar que s'allunya i es perd. Illa.

El teu fang, cos d'amor, per bé que absent,

és fang d'aquesta terra i aquesta aigua.

Vaig ser el mateix per al meu doble afecte.

El vostre gest igual, la vostra veu.

Aquest vent que amb els teus cabells jugava

ara travessa, amor que arrabassaren

uns altres vents més forts, la musical,

ungida copa que els pins alcen; vola

amb l'olor coneguda de les herbes.

Una elegia tàcita tremola.

per vessants i per planes, i l'enyor

va amarant tots els buits que tu deixares.

Enyor del teu cos viu a l'aire nu;

d'una tomba, després, dins de la terra.

IX

Sense tu, amor, la glòria d'aquest dia.

Sense tu aquest sol tebi, clar i madur.

Sense tu l'oratjol que el mar envia

i la sentor que de passada duu.

Sense tu aquesta mica d'alegria

que m'escalfa per dins, foc insegur.

I fins la ment, que amb el teu nom s'omplia,

gairebé riolera sense tu.

I sense tu, que és curta la volada

del meu goig! La mesquina flamarada

manca d'ardor i s'apaga en un moment.

Perquè tu n'eres l'ànima, ara absent.

I entre el dia alià, una altra vegada,

vaig per fondals d'etern enyorament.

XIII

TERRA NATAL

Arrelar, com un arbre, dins la terra:

no ser núvol endut d’un poc de vent.

Sobre els camps coneguts de cada dia,

veure un cel faborable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,

cada cop renovant-me el sentiment.

Damunt la terra nostra i estimada,

del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura,

i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.

Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba

de mot antic als llavis de la gent.

El meu amor, la ferma companyia,

vull somniar-hi, entre la mar i el vent.