En aquella època, i fins i tot molt de temps després, les milícies catalanes continuaven funcionant com al principi de la guerra. Els primers dies de la rebel.lió de Franco, les milícies havien estat creades precipitadament pels diversos sindicats i partits polítics; cada una era, essencialment, una organització política, que havia d'acatar les ordres del seu partit tant com les del Govern central. Quan, a començament del 1937, fou creat l'Exèrcit Popular, que era un exèrcit "apolític" organitzat segons el patró més o menys ordinari, les milícies de partit hi van ser teòricament incorporades. Però durant molt de temps els únics canvis que s'hi produïren van ser sobre el paper; les tropes del nou Exèrcit Popular no van arribar a l'Aragó, en nombre considerable, fins al mes de juny, i fins a aquesta data el sistema de milícies continuà imperant. El punt essencial d'aquest sistema era la igualtat social entre els oficials i els homes. Tothom, des dels generals fins als soldats rasos, cobrava la mateixa paga, menjava el mateix ranxo, portava la mateixa roba i fraternitzava en termes de completa igualtat. Si volies clavar un copet amistós a l'esquena del general que manava la divisió i demanar-li un cigarret, ho podies fer, i no se n'escandalitzava ningú. Almenys en teoria, cada milícia era una democràcia i no una jerarquia. Era sabut que calia obeir les ordres, però també era sabut que quan donaves una ordre ho feies de camarada a camarada, i no de superior a inferior. Hi havia oficials i sotsoficials, però no pas una graduació militar en el sentit habitual; no hi havia títols, ni galons, ni cops de talons ni salutacions reglamentàries. Havien intentat implantar en les milícies una mena de model vivent de la societat sense classes. És clar que la igualtat no era perfecta, però ho era molt més del que no ho havia vist mai enlloc i molt més del que m'hauria semblat concebible en temps de guerra.
Homenatge a Catalunya. George Orwell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada