Utopia

Psicosanitari Mar Activa

(PMA - Positive Mental Attitude)

Els peixos fan bombolles de vent sense aigua. N'hi ha de tants colors com flors. M'agrada caminar la senda on les abelles desembeinen el fibló verinós i les papallones despleguen la llengua espiralada. Penso cada animalada: lleons que no fan por, mussols savis i llops creatius. Només allò que em fa feliç, com vestir-me d'estiu encara que faci fred, estendre la roba sobre fils, banyar-me els peus i esbullar-me els cabells, enfonsar en l'arena de vora mar els dits, encalçar ones, encantar-me mirant el vol de les gavines, de les esteles dels avions i veure els núvols en cotó en pèl; i esperar que el dia avanci, que la fosca s'imposi, comptar estels i dibuixar constel·lacions noves, i posar-los nom: aquesta es diu Venero, aquella Lluuerna.

De nit la lluna lluu encara que no sigui plena, escampa baf de fruita, mig taronja pàl·lida mig llimona càlida, desplegant la cara àcida sobre la foscor de l'amarga. M'he enfilat a la teulada per llençar la vista llarga. Els meus anhels necessiten l'amplitud de la mirada, el suport del vent i la lliçó de l'horitzó, que com més avanço més s'allunya, i aquest és el profit que n'obtinc: tot i que mai no l'assoliré, la utopia em fa de guia, d'orientació, d'estel del nord, em fixa la fita cap a on dirigir els passos, em fa anar avant i avanço.

*    *    *

És així fins que comença l'efecte sedant, d'adormidora, de les pastilles, una de cada color i tres cops al dia, que m'he de prendre sota la mirada atenta d'una infermera i un guàrdia de seguretat. Per evitar suspicàcies, després d'engolir-les, he d'obrir la boca i treure la llengua. Mentre m'inspeccionen m'imagino que sóc jo qui em burlo d'ells, però no n'hi ha prou per conformar-me l'ànima, que cada sis hores es desvetlla: rebel, intensa, esmolada, acabada en punta d'estel i cresta.

”El món ideal és un món on hi caben tots els mons”

"La poesia és de qui la necessita"

Sergi Espanya Verger