1
És aquesta que vivim
una vida desitjada?
Aquesta que ens
condueix
per la fràgil i inconsistent
artèria
d’un prim,
inextricable,
i punxegut filat?
Un filat espinós
que es gronxa amb
impetuositat,
intemperant,
corcant-nos,
estripant-nos
a cada convulsió.
2
Un sacseig més.
Aquest, més violent,
irrefrenable.
I ens veiem obligats
a aferrar-nos fortament,
esquerdant-nos els
canells.
Pendents sense omissió
de no caure a un buit inassolible,
etern, insondable,
indefinit.
De no distreure
la mirada
de la línia espinosa i
grisa,
infinita,
que es perd per la
perspectiva
de l’horitzó.
Ennegrit, difuminat.
3
I de sobte,
un nou espasme,
Aquest..., sísmic.
Un sotrac d’un univers
que es mou
sense cap mecanisme.
Inercitivament.
En un món sense límits,
On comença? On acaba?
Qui ens mira?
On caiem si caiem?
(...)
Per moments,
mirem endarrere
i el filat canvia de
color.
Darrere nostre,
encara degota
tacat de vermell,
de la saba del nostre cos.
Més llunyà, aferrat de
sang seca,
roman
amb una irregular
escorça negra.
Negra,
com el corb que claca
al gòtic i humit
arcbotant.
Negra,
com el fum de
bèl·liques aeronaus
en missió de combat,
que cobreixen un cel virtuós,
immaculat.
Infectant-lo,
intoxicant-lo.
Negra,
com la flassada de
l’òssia
i ombrívola anciana,
i l’interior dels seus
ulls buits.
4
I una altra convulsió.
Aquesta més frenètica,
Irascible.
5
És aquesta que sentim
una vida desitjosa?
Viure és lluitar?
Lluitar
sobre un punxegut
filament?
Viure
Pànic de sentir
la penetrant incisió de
la veritat,
la certificació de l’evidència
que et crema
mentre romans quiet
en contacte amb el
terra humit,
persistint
perquè es pragmatitzi
la medul·lar i paralitzant
realitat.
deixeuquerodelaroda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada