Pal
major
A
partir d'ara tot és primavera fins al juny, quan la calor ja es fa
insuportable. Falten per venir dos dies de rebaixes de temperatura i alguna
ruixadeta que altra. Res més. És hora de començar a deixar-ho tot a
punt per quan tingui un dia per sentir-me lliure i salpar, allunyar-me de
terra per alliberar d'obligacions la jornada, i crear noves il·lusions estirat
sobre la barca fondejada en alta mar. I agrair la claror de l'aigua a la
posidònia, i al vent la força justa per eixamplar les veles, i al solell la
llum que escalfa però no crema. I a no sé qui o no sé què el fet de
convèncer-me que visc una vida plena.
En
tornar la lligo al mort amb dues cordes: una més baixa i l'altra més alta, una
fixa al casc i l'altra al cap de proa, per esmorteir el balanceig i resistir
l'oneig. L'asseguro per quan la torni a necessitar; perquè n'estic segur, que la tornaré a necessitar.
Sergi Espanya Verger
Per les
paraules, per l'Alhambra (de Màlaga no, de Còrdova tampoc, sinó de Granada),
pel sucre moreno i pel “veneno” que
ens greixen les neurones i ens disparen la personalitat creativa. Per l'amistat.
Gràcies
Mario!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada