Ja no se sorprèn davant de la perspectiva, primerament intuïda i en poc temps certa, d'una topada. Des de fa dies, ella calla amb mala cara, provocant silencis que parlen per sols i diuen més que trilogies de best-sellers senceres farcides de malentesos connotats, diàlegs de pel·lícula i disgressions sobre la moral de tot plegat que no s'acaben mai (res més que merda comercial).
Fila més prim a l'hora de jutjar-lo. Al detall, fixant-se amb deteniment, com fera que espera a l'aguait la presa per saltar-li al coll. Un descuit i haurà begut oli. Observa atenta, ordint l'estratègia d'atac que li permeti desafiar la seua inseguretat. Mira sense tocar, sense gosar, encara, iniciar el primer embat. Manté la distància de seguretat, posicionat en una falsa neutralitat, sense implicació que malmeti l'anàlisi de la situació amb judicis fruit de la subjectivitat.
Així i tot, n'està segur, ara mateix nodreix la memòria amb records gravats a foc lent però creixent, d'armament ofensiu. Omple el carregador amb retrets esmolats alhora que ajusta el fiador personal amb justificants de l'ànsia per discutir, de reduir la relació a un combat eternament intermitent.
S'aixeca de la butaca on seia emmurriada, se li apropa per plantar-se-li davant, s'acota per acostar la cara a la seua i l'apunta amb l'índex d'una mà. Una a una, entoma cada bala sense que li toquin cap òrgan vital, necessari per poder-la després perdonar, i continuar com si res, estimant-la com és.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada