Portes de l'Infern (literatura - microconte)

Portes de l'Infern

(Santa Anna, La Llosa de Ranes)

-En teníem...
-Quants?
-Potser 10.
-No més de 15.
-Si en fa!
-Potser 25.
-No més de 30.
-La curiositat dels gats.
-I allò d'allà?, va preguntar algú, qui sap qui.
-A punt de fer-se fosc i endavant, cap a allà a veure què hi ha.
-Des de dalt la vèiem clara.
-A peu pla, però, tot era fosc.
-Sense senda vella que ens orientés el pas, en vam encetar una de novella desbrossant mates de sotabosc.
-Ens  vam esgarrinxar cames i braços, i a sobre, les branques altes dels pins feien un sostre espès contra el cel que ens impedia guiar-nos amb els estels.
-Ens vam perdre.
-I vam acordar que ens convenia descansar.
-En acabant, amb el cap mig cot i arrossegant els peus, vam tirar avall seguint la llera eixuta d'un torrent fins que vam topar camí clar.
-Vam mirar el cel.
-Ens vam tornar a trobar.
-Mireu, allà davant, les llums del poble.
-Però si és a tocar!
-Anem!, ja hi tornarem a la claror del dia.
-Quan païm la derrota i cicatritzi la ferida.
-He tardat, però repte superat! 

de manera que

Signo amb la navalla sobre la superfície plana però rugosa i zebrada, solcada per vetes de tonalitats clares a la cara de la solana però fosques a l'obaga, d'un tallant de roca marès vertical envaït per la humitat i cobert d'una capa de molsa renegrida com el sutze però sense lluentor, d'un color mat, apagat i tancat en si mateix, fet un bolic ratllat i vellutat al tacte en passar-hi el palmell pla.

Zip-zap!, pacientment, la mola esmola amb el pols controlat perquè no fugi el traç més enllà d'on el guia la mà, ara amunt ara avall, repassant el trau per aprofundir en la ferida de la pedra seca on la fulla s'enfonsa amb dificultat fins que fa forat i s'allibera de la pressió lateral eixamplant la via al seu pas, tall a la carn que traspassa l'epidermis per arribar a l'ànima i deixar-hi senyal. 

Harmoniaduuhac - Sergi Espanya Verger