13/4/15

Bes & Besada (amor)





13 d'abril
"Dia Internacional del petó"


Són moltes les raons i motius d’aquesta celebració, per a alguns l’apreciació és positiva i per a altres representa una ”ximpleria” o sorgeixen comentaris com ”… ja no saben què inventar … ”, sigui quina sigui la teva opinió nosaltres volem compartir aquesta informació que serveixi d'excusa addicional per besar la teva parella (alguns no necessitem excuses) però sí que estaria bé idear una forma nova o original de fer un petó, que el o la deixés amb les cames tremolant i que produís en el seu cos les reaccions que només tu saps produir.
El dia internacional del petó sorgeix en commemoració del petó més llarg de la història , un petó que va durar 46 hores 24 minuts i 9 segons. Són molts els concursos que se celebren durant aquest dia, i s’ha convertit en una excusa per demanar, regalar i robar petons. El petó que va iniciar aquesta celebració va ser el de la parella tailandesa Ekkachai i Laksana Tiranarat qui van participar en el concurs per batre el rècord mundial a la localitat costanera de Pattaya al sud de Bangkok.
A més d’aquesta data, n'hi ha una altra en què podem repartir petons, el 6 de juliol, quan es festeja al Regne Unit el “Dia del Petó Robat “, per això hi ha algunes fonts que assenyalen el dia del petó com el 13 d’abril i d'altres que apunten al 6 de juliol.
Un dels motius pels quals se celebra aquesta diada és perquè moltes persones han oblidat els simples plaers associats al fet de besar. A diferència de la besada com a formalitat social o com a avantsala de les relacions sexuals, besar pot ser una manifestació plaent i joiosa per si mateixa com a expressió de la intimitat.
També ha funcionat per contrarestar les prohibicions que encara perduren en alguns països que impedeixen que les persones es facin un petó o fins i tot que s’abracin en públic.
En un dia com aquest, els experts recorden els beneficis del petó: augment de la pressió arterial i del ritme cardíac, la qual cosa activa i millora la circulació, entre molts beneficis per a la salut física i mental de les persones.


Vist a:











Un petó
(Xavier Graset Forasté)

Potser mai no som tan vulnerables com quan estimem, perquè sempre que hi ha amor, hi ha com a mínim l'amenaça del desamor. El filòsof Joan Carles Mèlich, que ha donat voltes en llibres successius a la finitud, la compassió i la crueltat, així ho apunta. Ara ha publicat un seguit de fragments filosòfics amb el títol La lectura com a pregària, un seguit de píndoles que sintetitzen algunes de les seves idees. Em fixo en l'amor, desig, plaer, erotisme, que m'han fet anar a buscar la seva obra anterior, i on marca per exemple la diferència entre l'amor que dicta la moral, cap als pares, fills, germans, i l'ètic. Escriu Mèlich: “L'amor moral és l'amor a les qualitats de l'altre. L'amor ètic és amor a l'altre sense qualitats.” I sobre la carícia “no és posseir sinó anar a la recerca del desconegut”. En l'abraçada, en la carícia, en el petó, els amants es fonen, però la distància entre tots dos sembla infinita. El que és eròtic és la intermitència, la relació amb la persona estimada és eròtica perquè s'oculta i es mostra. Ni a plena llum, ni a la fosca l'Eros es manifesta. “Hi ha erotisme perquè hi ha ombra.”
He agafat aquest fil, entre els molts que tiben del darrer llibre de Mèlich, perquè aquesta setmana he vist la crueltat, la finitud, la compassió, i l'erotisme d'Una giornata particolare de laperla29 de Broggi amb aquests immensos Clara Segura, Pablo Derqui i Màrcia Sisteró, a la Biblioteca de Catalunya.
Amb Mussolini, i Hitler a la plaça i Roma mobilitzada, els personatges d'Antonietta, mare de sis fills, casada amb un funcionari del règim, i Gabriele, un jove homosexual, “derrotista” i amb el feixisme en contra, comparteixen la jornada al marge de la mobilització, i amb la portera que els vigila. La màgia de Broggi, el dolor de la història que els fon en la carícia, l'abraçada, el petó, la truita compartida entre ombres, m'han realimentat la tendresa, i sense escapar de la condició finita, Antonietta i Gabriele, els amants, amb un petó més se situen davant de l'infinit. És així. 












































































































"L'Amour et Psyche, enfants" Amor cheek kissing Psyche. Oil on canvas by William-Adolphe Bouguereau. 1890




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada