a les Àngels Rebels
En
els somnis en color en què vivim nus, on la Lluna sempre és plena i
el llast de les convencions buit, qui ens custodia el son ens
desvetlla, a hora de mitjanit, l'anhel que ocultem més endins, en
secret a l'entranya, però present com una dèria que ocupa l'atenció
sencera del pensament també adormit.
-Només
un desig -ens adverteix de bestreta mentre ens acarona les galtes
enrojolades amb un borrissol de vergonya. Al mig del pit, l'esperança
viva sota la cendra reposada d'un foc intern amb el cor en brasa de
forja roent, creixent.
-Crema
els límits que ens impedeixen ser eterns -confessem a l'unison
mentre li allisem les ales d'àngel decès.
Remunta
les altures i s'allunya al vol. Arriba a les estreles per cercar la
nostra. La troba perduda entre constel·lacions. La despenja d'un cop
perquè corri en òrbita fugaç i un traç de llum travessa el cel en
fogonada intensa que dura un instant, el temps que necessitem per
repetir desperts el mateix desig d'eternitat.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada