Sense voler-la aconsellar -Déu l'en guard!-, acaba recomanant-li que esperi, que passi el temps dies i ja es veurà; que pensi que demà, sense ningú saber com serà, arribarà a tothom qui no s'hagi mort; i si fos així, si la vella calavera ha decidit venir a recollir-te al llit i se t'ha endut adormit, de res més no cal amoïnar-se. Però si no, si el cas no és la mort sinó quelcom resoluble, que se'n desentengui d'uns pocs fragments i petites peces que no casen ara mateix per poder centrar l'equilibri i pensar què sent, que s'escolti el cos què diu per dins, que observi com respira minuciosament i la qualitat dels pensaments que li ocupen l'atenció, que els compari sospesant si sonen d'acord amb els sentiments, que miri pel benestar propi sempre que l'encomani a altres.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada