1 1 f. [LC] [DR] Cosa que es posa en mans d’algú com a garantia del pagament d’un deute, del compliment d’una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d’or.
1 2 f. [LC] per ext. T’he donat la meva paraula: vols una altra penyora?
2 f. [DR] penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i que es puguin posseir.
1 2 f. [LC] per ext. T’he donat la meva paraula: vols una altra penyora?
2 f. [DR] penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i que es puguin posseir.
(Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. DIEC)
Penyora d'amor, penyora.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
- o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una ametlla
o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.
No fóra mesquí de res
penyora d'amor, penyora;
- o la flor del cirerer
o el gessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
jo em donaria teu
i tu et donaries tota.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
- o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una ametlla
o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.
No fóra mesquí de res
penyora d'amor, penyora;
- o la flor del cirerer
o el gessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
jo em donaria teu
i tu et donaries tota.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
[s. XIV; der. postverbal de penyorar o bé del ll. pĭgnŏra, neutre pl. del ll. pĭgnus, -ŏris, íd., amb canvi d'accent per creuament amb el postverbal] | ||
f 1 DR 1 Cosa que hom posa en mans d'algú com a garantia del compliment d'un deute o d'una obligació. | ||
2 penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets que tinguin caràcter mobiliari, que estiguin dins el comerç i siguin posseïbles. | ||
3 penyora pecuniària Lliurament de diner o de qualsevol altra cosa fungible. | ||
4 penyora possessòria Dret real, constituït garantia del compliment d'una obligació, que faculta per a l'obtenció del valor d'una cosa moble aliena, mitjançant la seva venda. | ||
2 p ext T'he donat la meva paraula: vols una altra penyora? | ||
3 JOCS Càstig imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs. | ||
(Gran Diccionari de la Llengua Catalana. GDLC)
Àudio. "Lo temps és tal", cançó de Raimon sobre poesia de Ausiàs March
pertanyent al CD Nova integral, 2000: 7 Ausiàs March. Biblioteca d’Autor
Ausiàs March. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Biblioteca
Virtual Joan Lluís Vives.
Lo temps és tal (1997)
(Ausiàs March - Raimon)
(Ausiàs March - Raimon)
Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascun trobant son par:
lo cervo brau sent en lo bosc bramar
e son fer bram per dolç cant és tengut;
agrons e corbs han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora.
Lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
si lo seu cant sa enamorada espanta.
E doncs, si em dolc, lo dolre m'és degut
com veig amats menys de poder amar
e lo grosser per apte veig passar:
amor lo fa ésser no conegut.
E d'açò em ve piadosa complanta
com desamor eixorba ma senyora,
no coneixent lo servent qui l'adora,
ne vol pensar qual és s'amor ne quanta.
No com aquell qui son bé ha perdut,
metent a risc si poria guanyar,
he vós amat que em volguésseu amar:
deliberat no só en amor vengut.
Tot nuu me trop, vestit de grossa manta:
ma voluntat, amor la té en penyora
e ço de què mon cor se adolora
és com no veu ma fretura, que és tanta.
Llir entre cards, ab milans caç la ganta
i ab lo branxet la llebre corredora:
assats al món cascuna és vividora
e mon pit flac lo passi de Rams canta.
PENYORA f.
|| 1. Persona o cosa que es posa en poder d'algú com a garantia del pagament d'un deute o del compliment d'una obligació; cast. prenda. Deus aver grat si hom te presta sens fermansa e sens penyora e que no'n fasses carta, Llull Doctr. Puer., c. 52. Don Pero Aones tenia en penyora Bolea e Loarre, Jaume I, Cròn. 27. Per reemença d'un fill que aquell mateix lexà gran temps ha per penyora o reena en poder de angleses, doc. a. 1381 (Rubió Docs. cult. ii, 228). Castell e vall de Godalest, lo qual per cert preu té de nós en penyora, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 574). Car tots romanien catius en penyora, Passi cobles 149. El castell que té en penyora | lo francès del d'Aragó, Picó Engl. 36. Metre penyora: (ant.) donar com a penyora. Encara que prenats los fills e filles mies e les metats penyora llà hon vos plaurà, Muntaner Cròn., c. 157. Estar penyora: (ant.) estar depositat com a penyora. Una cassa d'argent que sta penyora per una dobla e quatre tumens, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Treure penyores: embargar (Mall.).
|| 2. Objecte que es posa o deixa en garantia o com a prova d'un dret adquirit; cast. prenda. «¿Quina penyora has deixat damunt el seient?—Hi he deixat un maletí».
|| 3. Multa, pena pecuniària. A fer los manaments, penyores e execucions que hauran a fer, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 212).a) Càstig que s'imposa al qui falla o comet un determinat error en certs jocs, que per això s'anomenen jocs de penyores; cast. prenda. Si jugaven a penyores, Ignor. 70.
|| 4. La paga del moliner per la feina de moldre el gra; consisteix en una punyera per quarta o per sac (Vall d'Àneu).
|| 5. fig. a) Cosa immaterial que dóna força i seguretat a una qualitat, a una virtut, a una acció, etc. Amor és duradora | tant quant lo mort del viu té gran penyora, Ausiàs March, xcii. En penyora de la glòria passada y venidora, Llorente Versos 104. De l'eternal paraula penyora ets de miracle, Guiraud Poes. 68.—b) Persona en qui es deposita l'amor, el record afectuós, etc. Hauia Rachel... a la iniqua mort paguat lo general deute, dexant a Josep son fill..., lo qual Josep son pare guardaua com a penyora estima da de la muller perduda, Corella Obres 32. Restà aquest fill en penyora de son pare, Tirant, c. 3.
|| 6. Peça de roba, segons Griera Tr. (Aquest significat és una còpia artificiosa del castellà prenda de ropa. Ha estat usat per algun escriptor, com en aquesta frase: Encarregue-li vostè... que fassa també alguna penyora de roba, Lluís B. Nadal, Bernat Roure, 100, ap. Aguiló Dicc.).
Loc.
—Es net de sa penyora: la solució del problema, l'aclariment del misteri (Mall.). Perque es net de sa penyora y es busil·lis està en no sortir may de sa parada de ses sebas, Aguiló Rond. de R. 5. Vos dich el net de la penyora, Penya Mos. iii, 111.
Var. form.: pinyora.
Fon.: pəɲóɾə (or., bal.); piɲóɾa (Vall d'Àneu, Tortosa, Ulldecona, Maestrat, Cast.); piɲóɾɛ (Gandesa).
Var. ort. ant.: peniora (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs.); pennora (doc. a. 1251, ap. Pujol Docs.); penora (doc. a. 1257, ap. ibid.); peyora (doc. a. 1275, ap. RLR, iv, 359); peynora (Cost. Tort., p. 68).
Etim.: derivat postverbal de penyorar.
(Diccionari Català-Valencià-Balear. Alcover-Moll)
als qui vetlen la nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada