a MW
Jo, les
clàssiques, les normals de sempre, les tinc mig gastades. A tu no et
passa? Amb el pas dels anys t'acostumes a les emocions repetides,
viscudes tants cops que esdevenen pleonasmes fotocopiats en transparències, el buit del no-res, i ja no causen l'efecte
original, l'inicial, sinó un altre més subtil, no tan intens,
perquè has desenvolupat una tolerància que fa de cuirassa contra
les seues conseqüències, amb la pell colrada però tova, alhora
tendra i endurida, com les cicatrius dels bacs, dels trons i de les
hòsties ben rebudes, un trau en una cella i un repèl a la barbeta.
Per això les cerco híbrides, en plural i contradictòries. El doble
i alhora. Perquè, de fet, el plaer, com la felicitat, només és
complet si és compartit.
Harmoniaduuhac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada