Rosa Leveroni (literatura - poesia)

EL SOMNI OBSCUR

V

Flames, flames només en la tenebra,
d'una rosa, d'un bes o d'un estel.
Flames que tornin la claror al meu rostre
entenebrit d'aquesta nit sens fi.

Flames de rossinyol o d'aigua pura
mestressa virginal de l'àvol freu.
Flames que esborrin del meu cor errívol
aquest regust de cendra que l'estreny.

Flames i foc i que el llorer crepiti
i plori l'olivera l'oli pur.
El mar que s'incendiï amb foc de l'alba
i trobi en mi la flama d'orient.

ELS RECORDS

I

Somni: perfum de rosa
estimada de l'alba.
Al lluny parpelleja l'estel,
i en l'hora perla,
el teu record -sospir, cançó-,
un àngel m'ha portat per companyia.

PRESÈNCIA

III

S'encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s'atura, enyoradissa.
Sospira suau el vent
besant una vela pia...
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera.... Quin enyor
d'aquell amor que tenia!...




HAIKAIS

VIII

Ai las! aquesta nit
tan sols trobo en el llit
claror de lluna




ABSÈNCIA

I

Rosa encesa del desig,
com m'esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l'amat!
Sols tinc la mar per companya;
ella bé prou que em somriu
dins la cala arredossada.
Em somriuen els estels
i la lluna niquelada,
el campanar cimejant
i la vela ben inflada,
i la gavina en ple vol
i el peix fugint de la xarxa...
Rosa encesa del desig:
com m'esgarrinxes els llavis!
Si sóc tan lluny de l'amat
res dintre meu ja no canta.


IV

Quina nit més clara, amor!
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.