a Otis Redding
Camí
de l'extraescolar del vespre dels divendres -avui faran muffins,
magdalenes amb pastanaga i mel que els sortiran dolces i aromoses,
esponjades i tendres, encara calentes quan les hem tastades-, em
demana si podem escoltar la del change.
La
cantem junts a cor sencera fins que acaba just a porta de destinació. Besadabraçada
i adéu passa-t'ho bé, en una estona ens veiem.
Mentre
juga aprenent o aprèn sense saber-ho -encara no sé què prefereix-,
me'n vaig de Passatemps en companyia literària.
La
cambrera, una noia jove, potser 20? 22?, em rep amb una pregunta que
ressona amb accent i melodia argentins.
- Cafè amb llet?
- Cafè amb llet amb gel -la completo ventant-me amb una mà i assenyalant-li el sol amb l'altra.
- Cafè amb llet?
- Cafè amb llet amb gel -la completo ventant-me amb una mà i assenyalant-li el sol amb l'altra.
Passada
l'hora de l'esplai entre lletres sobre coixins, el cafè pres, i sí,
un parell de cigarrets; recullo i avanço fins al taulell, on
m'espera qui m'ha atès.
-
Què et dec, del cafè amb llet?
- I amb gel -em completa i somriu.
- I amb gel -em completa i somriu.
- Sí.
- Tot, u seisenta. Es diu así?
- U seixanta -li he de repetir i fer dir per quatre, cada cop més a prop i a poc a poc, fins que la seua veu és l'eco de la meua.
- U seixanta -li he de repetir i fer dir per quatre, cada cop més a prop i a poc a poc, fins que la seua veu és l'eco de la meua.
I
sí, coincidència o destí, aquesta vegada vull sentir que ens
mereixem un canvi, un pas decidit cap a un demà diferent al d'ahir.
Harmoniaduuhac
>I know, you know, a change is gonna come now.<
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada