Parlen
de la mort, de com quan i sobretot per què, de què passa després,
si n'hi ha, si hi ha res més. Sense seguir cap ordre establert, ara
un i en acabat el següent, cadascú va dient la seva. N'hi ha que
simplement intervenen per compromís, obligats potser per la inèrcia
del debat; d'altres, en canvi, exposen algun tipus de predicció a
manera de teoria personal, la major part raonada i amb voluntat de
convèncer o de sorprendre. Tots escolten les diferents versions amb
interès, predisposats a sospesar les possibilitats probables i el
grau de coincidència amb el que es pensa o es creu, però sense
deixar en cap moment de bastir contraarguments. Passen la nit
discutint, prenent cafè asseguts vora el foc per combatre el fred i
la son, replicant la darrera intervenció, defensant la pròpia visió
o esperant el torn de paraula. En fer-se de dia encara no han arribat
a cap conclusió que satisfaci a tothom, de manera que finalment
decideixen que l'endemà a la nit continuaran debatent. Se'n van a
poc a poc, comentant en petits grups alguns dels aspectes més
polèmics. Tornen capficats a enterrar-se en vida, uns
en mausoleus luxosos, amb relleus i daurats, i d'altres en nínxols
anònims, sense marbre ni flors.
Harmoniaduuhac
derbyblue
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada