Mel
Només
un color, l'olor d'un llibre nou o del pa acabat de fer, les notes
d'un violí o acordió, l'alè amb què t'escalfo les mans fredes.
Tens dits de pianista, llargs i prims, amb el rovell dels capcirons
blancs gelera i el nas vermell una nit de gener al ras d'un carrer.
El fred viu sol als afores. Al cor de la ciutat, en canvi, la
multitud fa caliu. No sé què dius, perquè tinc les teues mans
entre les meues i provo de combatre el cru de l'hivern amb carícies
tendres, bafarades càlides i la passió d'algun sospir. Intento
fer-me entendre, però faig equilibris entre el que desitjo i les
seues conseqüències i no me'n surto. Ho veig en els teus ulls, que
es desesperen d'impaciència i em reclamen més gosadia de la que em
permet gastar el meu cos ansiós però covard. Ho sento als budells,
que se'm regiren quan m'acosto als límits entre el lloc on som i on
vull anar a parar. Això és, així estic, que si faig el pas
endavant ja no podré fer-lo enrere.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada