(a l'ànima dividida)
Què voleu? Els sentiments no necessiten argumentació, són com són i prou. No és que ens vulguem fer perdonar. No en tenim cap necessitat. No rebaixarem l'orgull de complir somnis. Quan el remei al mal que es pateix en provoca d'altres i la cura és consentir la voluntat de l'ànima, només un covard no s'avindria a acceptar el risc i les conseqüències. Quin pres no esquivaria amb una finta de cap les versions del fracàs i aprofitaria l'oportunitat d'assaborir la llibertat? Ni que ens hi juguéssim la pell contra l'ordre establert i els límits imposats acceptaríem ignorar els suggeriments de l'ànima. Els sentiments no es trien. El camí a la felicitat sí.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada