(un
pare de Selva ha escrit aquesta carta)
M'agrada la capacitat que té el facebook de posar-nos en contacte i compartir. M'agrada llegir els vostres comentaris, veure les vostres imatges, enriquir-me amb la varietat d'enllaços que compartiu... I aquests dies, observant totes aquestes imatges, ha anat agafant cos (par...aules) una idea que al principi es presentava confusa, inconcreta. Cada vegada que veia una fotografia dels vostres fills, feliços, somrients, capaços com ningú de contagiar-nos les ganes de viure, no podia evitar pensar en el futur. Perquè ells, més que ningú, representen aquest futur.
La
meva professió de mestre em concedeix el privilegi d'estar la
majoria dels dies en contacte amb molts d'aquests infants, amb part
d'aquest futur. I en uns dies com els que ara vivim els mestres, amb
incerteses, amb atacs, amb intents de desprestigi, amb
mobilitzacions, assemblees i demés, doncs no puc deixar de pensar
en les fotografies que veig dels vostres fills que juguen, que riuen
i que creixen. Perquè, al cap i a la fi, els que més perjudicats
sortiran d'aquest desgavell -fins i tot tirania- dels governants,
d'aquests decrets imposats, sense consultes, sense consens, no som
els mestres que ara protestam i ens mobilitzam, no: són els vostres
fills, són els meus alumnes i els de tants i tants d'altres mestres
i professors.
El
nou decret llei aprovat pel govern, a banda de burlar una sentència
judicial emesa poques hores abans, és una declaració clara i
contundent que allò que importa als actuals governants no és el
futur dels vostres fills, no és la implantació d'uns projectes
lingüístics que millorin els que hi ha ara. L'objectiu és la
destrucció, la invalidació i persecució de tota la feina que s'ha
fet a les escoles aquests darrers anys.
És
clar que tot és millorable, és clar que hem d'aprendre -com a
mínim- tres llengües, és clar que els resultats obtinguts en
algunes matèries han de provocar una reflexió i un debat continu.
Però algú de vosaltres pensa que amb un decret llei imposat amb
unes intencions tan clarament ideològiques i tan pobrament
pedagògiques millorarà el rendiment escolar dels vostres fills?
Algú de vosaltres pensa que amb la reducció de professorat de
suport i l'augment de les ràtios per grup classe els vostres fills
aprendran més llengües? Algú de vosaltres pensa que es pot
millorar l'aprenentatge de l'anglès en una classe de trenta
alumnes, dintre de la qual el mestre ha d'atendre la diversitat de
necessitats educatives de cada un d'ells? Algú pensa que capgirant
de dalt a baix a les escoles un model lingüístic sobre el qual hi
ha hagut un gran consens els darrers vint anys es solucionaran les
mancances del sistema educatiu?
Per
això, aquests dies, quan veig les fotografies dels vostres fills,
nebodes, cosins, filloles, i gaudeixo del seu somriure, de la seva
felicitat, de la seva capacitat per transformar-ho tot en bellesa,
no puc deixar d'estar preocupat per ells i per vosaltres, els seus
pares i les seves mares, que no mereixeu -no mereixen- un futur tan
incert i un engany tan flagrant.
I
no vull acabar amb derrotisme, no vull acabar sense animar-vos a
reflexionar, a informar-vos, a assistir a les assemblees
informatives dels vostres representants (La Federació de pares i
mares d'alumnes), a fer un front comú en benefici dels vostres
fills i filles, i a comprendre que aquells mestres i professors que
a partir de dia 16 farem vaga, protestarem per totes aquestes
imposicions del govern, no ho feim ni per caprici ni pel nostre
propi benefici (ja podeu veure quin benefici que ens descomptin cent
euros cada dia), sinó que ho feim perquè volem una escola i un
futur millor pels nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada