Dia de visita

S'aixeca prest perquè té visita a cal metge. Va demanar hora la setmana passada, tres dies després de sentir els primers símptomes: estat fatigat, decaïment, dolor al moll dels ossos i una sensació molesta a les oïdes, com si hi tingués formigues. Es dutxa i es vesteix ràpid. Surt de casa amb la panxa buida, però s'atura i desdejuna en una cafeteria que li ve de pas. Quan acaba, demana el compte i espera que la cambrera que l'ha atès, que li ha pres nota de la comanda i li ha dut el menjar i el cafè, li tregui el compte, reculli els diners i li retorni el canvi amb un somriure i bona cara, agraint que li deixi uns cèntims de propina.

A la consulta del metge, una assistent del personal mèdic li indica que haurà d'esperar a la sala perquè, com sempre que hi ha anat, van amb retard. A la sala d'espera, només espera ell. Sobre una taula baixa hi ha una pila de revistes: de viatges, de moda, sensacionalistes, de divulgació científica i històrica. En fulleja un parell per entretenir el temps, per enganyar la paciència i que no es noti tant que ja fa una hora que és allà, assegut en una cadira que abans era consistent però còmoda i ara només dura, anhelant que hagin trobat algun remei que curi la mala consciència, els remordiments, la pena que els crea. Esperant que li examinin la culpa. I guanyar-se amb un somriure i bona cara la propina de saber de quin color són les pastilles que la derroten.

Sergi Espanya Verger