Les bigues de fusta avancen paral·leles en horitzontal, llargues i envernissades de
baix cap a dalt. La llar, en un racó, conserva de l’hivern la cendra reposada
de branques carbonitzades i una soca a mig cremar. Com que no hi ha prou
cadires en pugem un parell del menjador principal. De la cuina, coberts, gots i
plats. Aviat tenim la taula parada, vestida amb estovalles d’àpat familiar.
Bon profit!
On és la sal?
Passeu-me
el vi!
Qui vol pa?
Acabo fart i falten les postres, que em menjo per
gola. Després prenem cafès i licors anissats per pair tant de menjar, molt,
massa, i encara n’ha sobrat per damunt del cap.
A fumar surto fora.
Fujo del baf espès de les converses sobretaula, del
somriure compromís, de l’assentiment respectuós, de mossegar-me la llengua, d’escoltar
xerrameca masclista, racista, homòfoba, catalonòfoba, fatxa, i haver de callar
per respecte als irrespectuosos, enfundar els pensaments i desplegar raó i paciència,
i ofegar l’instint animal, les ganes de matar tant d'ignorant a cops de destral, o de llibre, no sé què els faria més mal.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada