Mercats

Sempre que arribo a una ciutat que no conec pregunto on és el mercat perquè és on es troba de tot. Com més atrotinats, i si pot ser miserables, millor; amb racons on s'acumulin les escombraries, restes de menjar, capses buides i algun gos famolenc passejant les costelles, gent cridanera i persones que s'espanten les mosques amb un cop de mà, la classe de coses que ens fan tan humans.

El d'aquesta ciutat és de vidre i mineral, una mica massa asèptic per a resultar natural. Les parades ensenyen luxes, columnes de marbre blanc i aparadors platejats. Els productes s'exhibeixen als expositors de manera neta i lluminosa, estudiada i preocupada, sotmesa al gust del turista, d'un qualsevol fent-se fotos abraçat a una síndria i que pagui cinc euros per una macedònia i se la mengi i calli, assaborint una experiència tan i tan brutal.