Per saludar-se allarguen el braç, estenen la mà i encaixen, i es tusten l'espatlla, només uns copets. No arriben a
abraçar-se, però sí que avancen els cossos prou per arribar a tocar-se cara a
cara el pit i els avantbraços. Tot seguit prenen distància, encara
agafats amb els braços estesos, per mirar-se amb detall, la planta
que fan, els canvis que encara no havien notat.
-Potser m'he engreixat una mica massa, i els cabells blancs són ja majoria. Tu, en canvi, estàs igual. Com t'ho fas?, -pregunto incrèdul per donar èmfasi a l'afalac.
-Menjo
bé i faig exercici als matins. -Ho diu rient, amb cara de satisfet.
-A
mi la vida sana no em funciona. L'he provada més d'un cop i sempre
n'he acabat tip. -Intento fer-me el graciós per compensar que sóc
jo qui s'ha enlletgit.
-Jo sóc un ferm partidari de la línia recta. -M'assegura amb aire grandiloqüent.
-Sempre has estat de conviccions fortes. -Li recordo el passat i continuo amb el que en penso, de la línia recta.- A mi, en canvi, se m'han afluixat i les tinc encorbades, com la línia de la panxa, i pengim-penjam de qualsevol manera, com l'ouera.
-Jo sóc un ferm partidari de la línia recta. -M'assegura amb aire grandiloqüent.
-Sempre has estat de conviccions fortes. -Li recordo el passat i continuo amb el que en penso, de la línia recta.- A mi, en canvi, se m'han afluixat i les tinc encorbades, com la línia de la panxa, i pengim-penjam de qualsevol manera, com l'ouera.
Tommy Ingberg - "Still Standing"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada