Les addiccions són
com les manies, defectes que només veuen els altres. El meu cas no
és el pitjor, ni tan sols especial, però és l'únic que m'importa,
o això m'han dit que he de pensar, que tot s'arregla però que no és
cosa d'avui per demà, pim-pam i ja està, que segurament serà un
procés llarg, amb diferents fases segons el grau de dependència.
Vaig començar, per
comparació amb la majoria, tard, però hi vaig caure de ple. En un
parell de mesos ja hi estava totalment enganxat. He viscut a l'infern
set anys. Fa només tres mesos que ho he deixat. Acabo de començar
la fase d'esperar amb ànsia la primera recaiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada