L'experiència és
un repelent contra el ridícul excel.lent. Per això mateix, perquè
si em paro i m'ho penso, no ho faig, tiro pel dret, el camí
desbrossat, i m'endinso en el passat per no haver d'enfrontar-me amb
el que vindrà. Em prenc un antídot que sé que m'acabarà fent mal,
com els errors que repetim amb gust: la recança amarga de cada
recaiguda. Tornem a començar, tot i que el pensament, com el món,
no ha parat en cap moment.
Rodolem carena
avall, seguim el pas de les mateixes òrbites cansats de tenir
paciència. Girem al voltant de les mateixes obsessions, dels pardals
que ens omplen el cap, de les idees recargolades que amaguem tancades
i voldríem ofegar si no ens desvetllessin l'esperit rebel, l'ànima
llibertària, l'inconscient exaltat, l'ànsia de començar-ho on ho
havíem deixat, vora la mar, a recer d'una savina, estesos sobre
l'arena fina, escoltant la remor de les onades, sentint l'oreig suau
a la pell salabrosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada