Un
altro giorno d'amore
Casa
fa olor de cafè i pa torrat al dematí, quan tot just t'aixeques i
et comences a deixondir. Encara no has acabat d'obrir els ulls, però
ja l'ensumes. Aquesta olor ajuda a saltar del llit, desenganxar-se
els llençols sense rondinar i estirar-se sense remugar gaire fins
que el cap comença a estar clar. Les primeres idees noves desvetllen
el pensament, i les fantasies dels somnis s'esvaixen a poc a poc, com
el fum una mica mogut pel vent. La carn torna a sentir i reacciona
als estímuls externs.
Anit
els carrers eren plens. De cada local sortia amb força música alta
que semblava acompanyar amb el seu ritme trepidant els moviments de
la gent. Aquí ningú no camina per caminar. Tot pren un aire de
desfilada. Se'ls veu en la postura, el balanceig calculat, la mirada
mig perduda i l'expressió assuavida de la cara. Existeixen només si
els altres s'adonen que existeixen. És un joc perillós i arriscat,
una manera de perdre el cap, com qui es ven l'ànima conscient que fa
un mal negoci, però així i tot tanca el tracte amb encaixada de
mans i copets a l'esquena.
Seiem en puffs que s'acoblen perfectament a la forma de cada cos. Sobre les tauletes hi ha espelmes enceses i flors en gerros de vidre plens de pedres petites i rodones com perles de colors, sense aigua. Les deuen canviar cada dia. La cambrera parla italià. És menuda, rossa, un nervi que no para. Salta de taula en taula i parla una estona mentre pren nota de la comanda. Se'n va i torna amb la safata carregada. Serveix les consumicions d'una en una, aguantant la safata amb una mà mentre amb l'altra aixeca les copes i diu el que contenen: rom, whisky, gin, tequila..., després de cada nom sona una interrogació.
Seiem en puffs que s'acoblen perfectament a la forma de cada cos. Sobre les tauletes hi ha espelmes enceses i flors en gerros de vidre plens de pedres petites i rodones com perles de colors, sense aigua. Les deuen canviar cada dia. La cambrera parla italià. És menuda, rossa, un nervi que no para. Salta de taula en taula i parla una estona mentre pren nota de la comanda. Se'n va i torna amb la safata carregada. Serveix les consumicions d'una en una, aguantant la safata amb una mà mentre amb l'altra aixeca les copes i diu el que contenen: rom, whisky, gin, tequila..., després de cada nom sona una interrogació.
El
lloc és agradable. Hi ha bon ambient. La música no molesta sinó
que acompanya. És ple de gent. Grups d'amics, parelles, una mica de
tot. Hi ha pressa i molta animació. A l'altra banda dels canyissos
que delimiten aquesta sala exterior del local se sent el so del mar.
Un vent suau fa menys calorosa la nit. Sense voler-ho, s'escolten
perfectament les converses dels que hi ha prop. Per exemple: una
parella que s'han assegut al fons s'expliquen els problemes. Sobretot
parla la dona. L'home l'escolta amb interès i, de tant en tant, quan
en té ocasió, diu el seu parer. De sobte, la dona s'aixeca perquè
té necessitat d'anar al bany.
L'home
es queda sol cinc minuts i aprofita per acomodar-se millor en el puff
enfonsant-s'hi. S'encén un cigarret. Tenir necessitat d'anar al bany
és una manera ben estranya de dir vaig a pixar. Fa pipades llargues
mentre observa la gent. Quan la dona torna l'home esclafa el cigarret
en un cendrer, tot i que només se l'ha fumat fins a la meitat. La
dona se li asseu al costat, forçant-lo a deixar-li una mica d'espai.
Li passa un braç per darrere del coll. Li pentina els cabells del
clatell amb els dits. Li parla a l'orella. La cambrera se'ls acosta i
pregunta rum? Li diuen sí amb una picada d'ullet i somriures
perversos. Els ho agraeix bufant petons de la mà mentre se'n va. No
és tan difícil ser amable, i fa de la vida un lloc una mica més
agradable.
-Sergi
Espanya Verger-
&
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada