Flaix
Passa
que la llum del dia li canvia la tonalitat dels ulls. Que si somriu o
plora, li minven les parts irisades i se li dilaten les ninetes, i
tot torna a canviar el color, com si els punts de contacte es
diluïssin i els límits s'hibridessin, enllaçats i entremesclats,
fins que cap color primari li decora la mirada. Quan crec que començo
a perfilar un tret amb encert, l'altera amb un gest volgudament
inconscient, assajat davant del mirall. Desplega les parpelles, de
sobte, i les pestanyes, esforçades, aparten l'atmosfera carregada de
dobles sentits, jocs de connotació i sentiments equívocs per
oposats, ara sí ara no, potser que ho deixem reposar i potser més
endavant, si deixéssim el temps passar i ens trobéssim a faltar, si
sentíssim que hem perdut més del que hem guanyat, ho reprendríem
on ho hauríem deixat i ho tornaríem a provar. No ho diu, però ho
pensa.
Sergi
Espanya
Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada