Ara mateix
Ara mateix
enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un
propòsit que no dic
i em poso a
apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven
taumaturgs insignes
no
s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i
sempre amb vent de cara,
quin llarg camí
d'angoixa i de silencis.
I
som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els
peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un
temps de dubtes i renúncies
en què els
sorolls ofeguen les paraules
i
amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens
val l'enyor o la complanta,
ni el toc de
displicent malenconia
que ens posem
per jersei o per corbata
quan sortim al
carrer. Tenim a penes
el que tenim i
prou: l'espai d'història
concreta que ens
pertoca, i un minúscul
territori per
viure-la. Posem-nos
dempeus altra
vegada i que se senti
la veu de tots
solemnement i clara.
Cridem qui som i
que tothom ho escolti.
I en acabat, que
cadascú es vesteixi
com
bonament li plagui, i via fora!,
que
tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i
Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada